Estás navegando por los archivos mensuales para febrero 2012.
27 de febrer, per Ecologistes en Acció Baix Llobregat-Garraf.
Un paradís agrícola i naturalEl Delta del Llobregat és un dels tres punts més fèrtils de tota la conca mediterrània, juntament amb els deltes del Nil i de l’Ebre.
Les zones conreables del Delta suposen unes 2930 ha, del total de 4708 del conjunt de la comarca. Destaca un gran dinamisme del sector que, gràcies a una pagesia abocada a la seva feina, treu el màxim profit de les condicions excepcionals del Delta per a practicar una agricultura intensiva de regadiu altament productiva, destacant per la producció d’hortalisses i fruita.
Un artículo de los compañeros de fatigas en SOS-Delta, Ecologistes en Acció Baix-Llobregat Garraf, que dice unas cuantas grandes verdades, sobre un tema del que se ha hablado poco......
Desde el grupo local de WWF y nuestra plataforma con entidades que trabajan en el Delta del Llobregat, SOS-Delta, hemos seguido con incredulidad primero y indignación, después, los últimos acontecimientos, bulos y globos-sonda que han ido surgiendo en relación al nuevo intento de hacer un megacasino en nuestra tierra (todos recordamos el Gran Scala en los Monegros de Aragón). Todo esto acompañado de sopresa -de las desagradables, al ver cómo el Govern iba ofreciendo terrenos, cual mercader de alfombras, sin tener en cuenta su calificación urbanística, ni su protección ambiental… por no hablar de la opinión de sus habitantes. A la vez hemos sido testigos de bajadas de pantalones (como de cambiar la legislación laboral para poder acoger el proyecto, entre otros) y engaños varios como los cientos de miles de puestos de trabajo que se generarán o que sólo es un centro de congresos. ¡Ya está bien de jugar a la ruleta rusa con la cuidadanía!
Por todo esto, os convocamos a este encuentro que pretende aunar fuerzas entre entidades ecologistas y cuidadanas que se oponen frontalmente a este proyecto, y no sólo a su ubicación, sino a lo todo lo que representa como motor económico y de modelo territorial:
1a REUNIÓ D’ENTITATS CONTRA EL PROJECTE D’EUROVEGAS A CATALUNYA
Una sèrie d’organitzacions del Baix Llobregat, que estem seguint amb enorme preocupació les especulacions a través de la premsa del projecte d’Eurovegas que es podria instal·lar al Delta del Llobregat (també s’ha parlat de Montcada i Reixach), i que considerem que de fer-se realitat significaria un perjudici irreparable tant a nivell ambiental, agrícola i social, convoquem una trobada per totes aquelles persones i col·lectius que es posicionen en contra d’aquest projecte:
- Divendres 2 de març, 18:30 h.
- Sala Escorxador Ateneu d’Entitats Pau Picasso, Passatge Sant Ramón, 2. 08840 Viladecans
Preguem que les entitats que vulguin participar-hi ens confirmin l’assistència a: stopeurovegas@gmail.com
Gràcies per fer difussió d’aquesta convocatòria.
Més info:
CIBERACCIÓ: “EUROVEGAS” ni en Catalunya ni en Madrid ni EN NINGUNA PARTE
Facebook: No volem l’eurovegas al Delta del Llobregat
Twitter: #EurovegasNoThanks
Repercusions:
El macrocasino serà insuportable, al Triangle.
El promotor de Eurovegas acumula demandas judiciales, el Preferente
Vecinos de Gavà se oponen “radicalmente” a la ubicación del Eurovegas, a l’ABC.
Así son hoy los terrenos ofrecidos al Eurovegas, a La Vanguardia
Los alcaldes de Gavà y El Prat rechazan acoger Eurovegas, a La Vanguardia
Comunicat de Depana sobre la intenció de constuir un macrocomplex a Catalunya.
Des de Depana hem manifestat moltes vegades que la quota de solidaritat que ha mostrat el delta del Llobregat amb Catalunya, i especialment amb la ciutat de Barcelona, ja ha estat superada amb escreix. El delta alberga totes les estructures més dures que donen servei a la ciutat i està exhaust.
Fa uns dies us explicàvem com a Gallecs, a la plana del Vallès, a 15 minuts de Barcelona els nostres companys ecologistes estan patint amenaces per defendre aquest racó de vida salvatge. Avui ens fan arribar aquest manifest de primera mà, sobre la situació, que volem ajudar a difondre.
Introducció a gallecs
La plana del Vallès ha estat històricament un territori maltractat, amb un munt d’infraestructures que el recorren, amb multitud d’indústries químiques i amb altes densitats d’edificacions urbanes construïdes al llarg de les darreres dècades.
La lluita ambiental ha tingut sempre un escàs èxit degut a l’instint de depredació dels grans poders i la seva escassa sensibilitat envers la natura. Gallecs no s’ha escapat d’aquesta dinàmica i més de la meitat de la superfície d’hàbitats naturals van ser destruïts entre els anys 70 i el segle XXI. Tanmateix, el seu destí a l’any 1971 era convertir-se en una gran ciutat dormitori, amb la construcció de desenes de milers d’habitatges. La lluita popular va aturar aquesta bestiesa i gràcies a la mobilització social que ha persistit durant dècades, per fi es van protegir menys de 7 km² al 2009 com EIN (Espai d’Interès Natural), una figura de protecció insuficient que només té validesa dins Catalunya. Ara, Gallecs, és una de les escasses zones verdes que queden a la meitat sud de la plana del Vallès i un lloc on milers de ciutadans intenten gaudir de la natura; un dret reconegut per la Constitució. Per fer-se una idea ràpida de la biodiversitat present cal dir que per exemple s’han citat aproximadament 190 espècies d’ocells, 8 d’amfibis, 13 de rèptils i es coneix la presència d’almenys 14 espècies d’orquídies.
Malauradament, l’escassa protecció que es va concedir a Gallecs no s’està utilitzant per conservar els seus valors naturals. La Generalitat de Catalunya permet la pràctica de la falconeria a Gallecs, la captura de fringíl·lids i és comú veure gossos de caça empaitant ocells, entre d’altres. En conjunt, tot això perjudica als valors naturals de l’espai i dificulta el gaudi de la seva natura per part dels ciutadans.
Falcó de falconeria perseguint una oreneta vulgar Hirundo rustica a l’EIN de Gallecs, en època de migració.
La falconeria és a dia d’avui l’ús que causa un efecte negatiu més fort i continu sobre l’avifauna de Gallecs. Es practica diàriament a la carena de Bandolers, el lloc de més importància pels ocells, durant 3-4-5-6 i més hores al dia, bàsicament entre l’agost i l’abril. En aquest sector és normal observar diversos cotxes (3-4) de falconers i acompanyants aparcats. Durant la seva activitat, els falconers apart de deixar deixalles, caminen per l’interior dels camps de cultiu i volen els seus rapinyaires. Com tothom sap, els rapinyaires s’utilitzen per espantar ocells a abocadors, aeroports, etc. La pertorbació generada per l’entrada de persones als cultius i el vol de rapinyaires crea un impacte en els ocells de Gallecs en una àrea aproximada de 3 km² de superfície (els rapinyaires s’allunyen, aproximadament, fins a 1 km dels falconers). També s’ha de remarcar que els rapinyaires no funcionen com un gos, i acaben efectuant atacs sobre espècies protegides, guiats pel seu instint de depredació.
Gallecs és una zona important per la migració dels ocells, milers d’aus la utilitzen per descansar i alimentar-se cada any. Les aus necessiten tranquil·litat als seus llocs d’aturada durant la migració, de no ser així no podrien recuperar energies per poder dur a terme les seves migracions de milers i milers de kilòmetres. L’hivern és una estació en la que hi ha poc aliment als camps de cultiu (gairebé no hi ha invertebrats) i en la que les aus han d’optimitzar energies per resistir les inclemències meteorològiques. L’alteració del medi pot comportar, per exemple, la mort per inanició. La falconeria impossibilita que bona part de l’EIN pugui ser un lloc tranquil i segur pel descans de les aus, ni durant la migració ni la hivernada.
Els municipis de l’EIN i la falconeria
Diverses entitats (DRAG, PDG, SEO, MELES MELES, etc), participen des de fa temps en la lluita per la defensa dels ocells de Gallecs tot demanant la prohibició de la falconeria. Lliçà de Vall va prohibir la falconeria amb un decret d’alcaldia. Sta. Perpètua de Mogoda va aprovar un decret per prohibir-la durant l’època de migració d’una espècie en perill d’extinció a Catalunya (el corriol pit-roig Charadrius morinellus). Els partits polítics de Mollet del Vallès van votar per unanimitat a favor d’una ordenança dels espais naturals on es prohibia la pràctica de la falconeria. Llavors, quin és el problema? El problema és que la FCC (Federació Catalana de Caça) ha interposat un contenciós a l’ajuntament de Sta. Perpètua pel decret de prohibició, i ha presentat al·legacions a l’ordenança de Mollet. La Generalitat de Catalunya és l’encarregada de vetllar per la conservació dels espais naturals i de les espècies protegides, tot i que de moment no sembla tenir cap intenció de prohibir la falconeria a l’EIN.
La Unesco va declarar la falconeria patrimoni de la humanitat, i és aquest argument el que usen falconers i administracions a l’estat espanyol com etiqueta davant qualsevol dissidència. Així es legitima la falconeria a qualsevol preu, on sigui. En el cas de Gallecs, falconers i un partit polític (PxC. Plataforma per Catalunya) també estan utilitzant la declaració de la Unesco per defensar la falconeria.
La falconeria: patrimoni de la humanitat
La Unesco va declarar la falconeria com a patrimoni de la humanitat al 2010. Els països que van presentar la candidatura foren:
Emirats Àrabs, Espanya, Bèlgica, Mongòlia, Qatar, França, Txecoslovàquia, Síria, Marroc i República de Corea.
I això va dir la Unesco:
-
La falconeria, reconeguda com patrimoni cultural propi dels membres de les comunitats interessades, és una tradició social que respecta la natura i el medi ambient, i es transmet de generació en generació, proveint als que la practiquen d’un sentit de pertinença, continuïtat i identitat.
-
Els esforços realitzats actualment en molts països per salvaguardar la falconeria i assegurar la seva transmissió, que es focalitzen especialment en l’aprenentatge de l’art de la falconeria, l’elaboració de productes artesanals i la conservació de les espècies de falcons, es complementen amb les mesures previstes per enfortir la seva viabilitat i la sensibilització a nivell nacional i internacional.
-
La falconeria està inscrita en els inventaris del patrimoni cultural immaterial de tots els estats que han presentat la candidatura.
Costa veure el punt 1 i el punt 2 com ho diu la Unesco. La falconeria ha creat i crea grans problemes de conservació a nivell mundial, com veurem a continuació. No hi ha més cec que qui no vol veure.
La Hubara Chlamydotis undulata al Marroc (segons Thévenot et al. 2003)
Des de la dècada dels 60, els falconers de l’Orient Mitjà van reduir gairebé totes les poblacions d’aquest ocell al Marroc, fins al punt que els autors del llibre predeien l’extinció de la majoria de les poblacions reproductores a menys que un canvi urgent fos adoptat.
La Hubara Chlamydotis macqueenii al Pakistan
Goriup (1997) va suggerir que entre 4000-7000 hubaras eren capturades al Pakistan i exportades a l’Orient Pròxim. Iran i Afganistan exporten també hubaras al Pròxim Orient i tots aquests ocells són utilitzats pels falconers per ensinistrar als seus rapinyaires (Bailey et al. 1999). Altres espècies d’hubaras són importades des de l’est i sud d’Àfrica fins al Pròxim Orient (Goriup 1987).
Fa poc es va engegar una campanya de recollida de signatures online per salvar la hubara al Pakistan, entre d’altres, molt amenaçada pels falconers àrabs. S’estima que de seguir així, en 15 anys s’haurà extingit. Podeu accedir a la informació i signar aquí:
Captura i espoli de rapinyaires per falconeria
Els falconers de l’Orient Mitjà compren rapinyaires capturats a altres països, per exemple des de l’est de la Xina fins a la costa del Mar Roig (Barton 2000). Magnin (1989) va extrapolar una mortalitat anual de 10.000 Esparvers Accipiter nisus al nord-est de Turquia deguda a la falconeria.
Falconer a Geòrgia amb un Esparver. Extret de Vaan Manen et al., 2001.
Segons Bailey et al. (2000), el Falcó jugger Falco jugger es captura al Pakistan i s’exporta pels falconers de l’Orient Mitjà. El Falcó sagrat Falco cherrug és altra espècie molt usada pels falconers àrabs i els espolis de nius i la captura durant la migració ha estat referenciada a Europa (Hagemeijer & Blair 1997). Aquesta espècie està globalment amenaçada i fou avaluada com en perill a Europa (BirdLife International 2004). Segons Fergusson-Lees & Christie (2001), el nombre de falcons sagrats capturats durant la migració i l’hivern a Aràbia Saudita és d’uns 2000-2500 individus per any, i a Xina centenars són capturats també pels àrabs i portats cap als seus països.
Eslovàquia. Dos nius de Falcó sagrat (6 pollets) robats al maig del 2006. A la fotografia es poden observar els pollets portats de contraban en un cotxe per exhibicions a l’oest d’Europa. Extret de Kern & Ryvanič (2011).
Treballs recents apunten l’espoli de nius de rapinyaires salvatges per falconeria (caça, exhibicions, etc.) com una de les formes més importants de captura il·legal d’ocells a Europa (BirdLife International 2011).
Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovàquia i UK estan implicats en el mercat negre de rapinyaires i aquesta activitat afecta una important llista d’espècies de rapinyaires, inclòs espècies globalment amenaçades (BirdLife International 2011). L’increment de la promoció de la falconeria i la tinença de rapinyaires s’ha suggerit que ha incrementat el problema d’espoli i tinença il·legal. Els governs i els negocis privats de falconeria i l’exhibició de rapinyaires participen en promoure directa o indirectament la falconeria i la tinença de rapinyaires.
A Espanya hi ha un evident problema amb l’espoli i el tràfic il·legal de rapinyaires que està connectat internacionalment.
Els exemples a nivell mundial no acaben aquí, hi ha multitud d’informació recollida per altres publicacions. Malgrat tot, la Unesco va declarar la falconeria com patrimoni de la humanitat, i és aquest argument el que usen falconers i administracions a l’estat espanyol com etiqueta davant qualsevol dissidència. Així es legitima la falconeria a qualsevol preu, on sigui.
AJUDA’NS A PROTEGIR GALLECS, DIFON AQUESTA INFORMACIÓ!!
GRÀCIES
Bibliografía
Bailey, T. A., Silvanose, C. D., Naldo, J., Combreau, O., Launay, F., Wernery, U., Kinne, J., Gough, R. & Manvell, R. 1999. Health considerations of the rehabilitation of illegally traded houbara bustards Chlamydotis undulata macqueenii in the Middle East. European Association of Avian Veterinarians Conference, Italy, 1999.
Bailey, T., Launay, F., Sullivan, T. 2000. Health Issues of the International Trade of Falcons and Bustards in the Middle East: The Need for Regional Monitoring and Regulation? Proceedings of the II International Conference of the Saker Falcon an Houbara Bustard, Mongolia, 1-4 July 2000.
Barton, N. W. H. 2000. Trapping estimates for saker and peregrine falcons used for falconry in the United Arab Emirates. Journal of Raptors Research 34 (1): 53-55.
BirdLife International. 2004. Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status. Cambridge, UK: BirdLife International. (BirdLife Conservation Series Nº 12).
BirdLife International. 2011. Review of the illegal killing and trapping of birds in Europe. European conference on illegal killing of birds. 6-8 july 2011, Larnaca, Cyprus.
Fergusson-Lees, J. & Christie, D. A. 2001. Raptors of the world. Christopher Helm.
Goriup, P. D. 1987. Selling out East Africa’s bustards. SWARA 10: 20-22.
Goriup, P. D. 1997. The world status of the hourbara bustard Chlamydotis undulata. Bird Conservation International 7: 373-397.
Hagemeijer, E. J. M. & Blair, M. J. 1997. The EBCC Atlas of European Breeding Birds: Their Distribution and Abundance. T & A D Poyser, London.
Kern, M. & Ryvanič, R. 2011. The enforcement of the legislation to eliminate bird crime-The Slovak experience since 2000. European conference on illegal killing of birds. 6-8 july 2011, Larnaca, Cyprus.
Magnin, G. 1989. Falconry and hunting in Turkey during 1987. Cambridge, U.K.: ICBP (Study Report 34).
Thévenot, M., Vernon, R. & Bergier, P. 2003. The Birds of Morocco. British Ornithologist Union & British Ornithologist Club.
Vaan Maanen, E., Goradze, I., Gavashelishvili, A. & Goradze, R. 2001. Opinion Trapping and hunting of migratory raptors in western Georgia. Bird Conservation International 11: 77-92.
Los ajustes en el presupuesto de Medio Ambiente, más que recortes se pueden considerar hachazos.
Una amiga, ante el miedo de muchos ecologistas a pronunciarse en temas de política, me decía: ojo, que somos apartidistas, ¡no apolíticos! Y es que, si el medio ambiente es inseparable de nuestra propia vida, menos lo es de la política… Por lo tanto no hay que temer a llamar a las cosas por su nombre, denunciar o aplaudir las decisiones políticas, sin mirar el color de la camisa del que las toma.
Mapa de las zonas poco conocidas del Delta del Llobregat que por su riqueza ornitológica vale la pena visitar y así ayudar a su preservación.
Mapa del Delta del Llobregat cortesía de Salva Solé. Hacer click para ampliar.
Con este mapa queremos ayudar a que se puedan localizar y acceder a unas zonas muy recomendables para observar aves en el Delta del Llobregat, fuera de las reservas naturales del Remolar-Filipines y Cal Tet-Ca l’Arana.
¡Una información privilegiada de nuestros compañeros de SOS Delta!
Nota de Premsa dels nostres companys de Ecologistes en Acció de la plataforma en rebuig al projecte de mega casino al Baix Llogregat
El grup ecologista Les Agulles–Ecologistes en Acció del Baix Llobregat mostra la seva gran preocupació per l’interès de la Generalitat en aquest projecte del multimilionari nord-americà Sheldon Adelson, que en cas de fer-se realitat significaria no només aixecar una “nova ciutat” a la comarca sinó crear una illa fora de la llei.
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha el.laborat un catàleg dels boscos més importants del territori català. Aquest inventari fruit de 4 anys de recerca, neix amb l’objectiu de ser una eina per a conèixer la biodiversitat dels nostres boscos, l’estat de conservació, i així, poder seure les bases per a la seva correcta gestió.
Inclou 292 boscos, seleccionats entre 3262 candidats, que ocupen 3200 Ha, un 0.3% del total de la superfície arbrada del país. La selecció ha estat basada en el diferents usos i valors dels boscos de cada zona, mirant de cobrir totes les comarques catalanes. S’han considerat boscos de més de 27 espècies d’arbres, on el pi roig, l’alzina i el faig destaquen però també peculiaritats com arbres que normalment no formen masses homogènies de foresta, com ara salzedes, boixedes, moixeres, boscos d’auró negre o de teix (arbre protegit).
Com es d’imaginar, les comarques pirenaiques concentren en 60% dels boscos. Curiosament, n’hi ha de molt grans (el major, una avetosa a la Cerdanya ocupa 120 Ha), i molt petits: una boixeda del Berguedà, amb menys de mitja Ha té el récord.
Només el 40% es troben en espais protegits, posant de relleu la necessitat de mesures de protecció. Als últims anys ha crescut la superfície arbrada a Catalunya (degut a l’abandonament de conreus), fins a un 35.5% del territori; però això pot donar pas a un fals optimisme: la majoria son boscos joves, i amb poca densitat. A sobres, s’ha de recordar que el comput global es negatiu (estem perdent boscos, a un ritme de 10 milions de Ha a l’any) i que tots els boscos son pocs per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
Leer el resto de esta entrada »
Nos hacemos eco de esta notica aparecida en la Vanguardia. Como siempre priman los intereses económicos; esperemos que se denuncie y prevalezca la ley.
Barcelona pierde uno de sus tres nidos de una especie protegida con la rehabilitación de la torre Macosa
Antonio Cerillo
Barcelona ha perdido uno de sus pocos nidos de halcones peregrinos. La ley obliga a preservar esta 
especie protegida y su hábitat, incluyendo sus nidos. Sin embargo, el proyecto de restauración de la torre Macosa, una vieja edificación de Aguas de Barcelona situada frente a Diagonal Mar, ha cerrado sus paredes a cal y canto. Y se pierden las opciones de que el animal pueda criar allá. En su momento, como solución, el arquitecto responsable de la obra y los técnicos de fauna habían propuesto como alternativa instalar un nido en una chimenea cercana, también de Macosa; pero los responsables del distrito de Sant Martí se opusieron con el argumento de que los halcones ya no estaban en el edificio y que, además, la chimenea estaba catalogada y no puede cambiar su aspecto. Además, se ha electrificado la parte superior de la torre de Macosa. En este caso, pues, se protege un elemento singular del patrimonio arquitectónico y no una especie del patrimonio natural, aunque en el caso de la Sagrada Familia se demuestra que ambas actuaciones pueden convivir en perfecta armonía.
“Lo que ha ocurrido es inadmisible”, dice el técnico experto en la fauna
La desaparición del nido de halcones en la torre Macosa simboliza toda una contradicción. A pesar de que el Ayuntamiento lleva a cabo un plan para reintroducir este animal en la ciudad, ha sido incapaz de evitar que una obra destruya el nido y complique la vida a esta población. En Barcelona, sólo hay nidos de halcones en el acantilado de Montjüic y en la Sagrada Familia (y dos más en el área metropolitana: uno en la térmica de Sant Adrià y otro en el edificio Realia de l’Hospitalet).
“Lo que ha ocurrido es inadmisible, algo impropio de una ciudad moderna. En capitales como Londres y Nueva York, en donde nos queremos mirar, cualquier rehabilitación exige preservar allí una especie protegida”, señala Eduard Durany, el técnico colaborador del Ayuntamiento. Durany recuerda que este hecho vulnera la ley sobre conservación de la biodiversidad, y podría ser denunciable como posible delito ecológico. Durany, que ejecuta el plan para reintroducir esta especie desde 1999, dice que se ha perdido uno de los mejores lugares para estas aves.
Los halcones estuvieron criando en la torre Macosa desde el año 2004, gracias a los ejemplares liberados en el Port de Barcelona los años 2001 y 2002, dentro del proyecto de reintroducción de esta especie. Los halcones encontraron en la torre un lugar perfecto para establecerse. Luego, sin embargo, la irrupción de intrusos en la torre impidió la cría, hasta que las obras de rehabilitación han acabado con el nido. Leer el resto de esta entrada »
Les zones humides tenen protecció legal a Catalunya però algunes amenaces persisteixen.
Article aparegut al diari Ara el 29/01/2012, on s’entrevista a Jose García, company de Depana. Per ALBERT PUNSOLA.
La preocupació universal per les zones humides ha anat creixent amb la constatació dels grans beneficis que proporcionen a la biosfera i, en conseqüència, a la humanitat. Aquestes zones frenen les inundacions, tot regulant l’excés d’aigua que reben els rius a causa de les pluges torrencials.
Un interesante artículo sobre la realidad de los humedales en Catalunya, donde se da la voz tanto a los ecologistas como a la administración...
