Una altra infraestructura, l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell, amenaça la (poca) pau i la biodiversitat que resten als Pirineus. Els nostres flamants governants (d’esquerres), pensant en com superar la crisi, rellançar el desenvolupament econòmic i guanyar vots dels comerciants i empresaris del Pirineu (i potser, malauradament, de bona part de l’opinió pública de les comarques pirinenques), van adquirir, fa tres anys, un petit aeroport construit fa 30 anys per l’empresari Josep Betriu (algú s’hi va oposar llavors a la seva construcció?), i que s’utilitzava per petits vols comercials, privats, i helicòpters. Ara, la Generalitat ha rehabilitat l’aeroport amb 3 mil·lions d’euros amb l’intenció, textualment, de “potenciar el desenvolupament econòmic de la zona i dinamitzar el turisme de muntanya durant tot l’any”, i amenaça amb una futura ampliació (“però en un futur les instal·lacions es podran ampliar per acollir aparells més grans”). Aquesta informació apareix a la revista de la Generalitat “Info Catalunya” d’aquest mes d’agost (una de les dues revistes que ens envien a casa les autoritats). Algú més pensa en els futurs “Jocs d’Hivern” del nostre estimat alcalde? En qualsevol cas, l’excusa és perfecte: si hi ha crisi econòmica, doncs fem infraestructures amb la col·laboració de empresses constructores i empresaris turístics. Tant se val que el Pirineu ja estigui ple de bungalows, hotels, estacions d’esquí, canons de neu, carreteres i túnels. Tant se val que els aeroports facin soroll, contaminin l’aire, contribueixin al canvi climàtic i deforestin progresiva però massivament, infraestructura a infraestructura, tota la zona circundant, generant més pressió urbanística i turística sobre una zona ja molt malmesa. “La pela és la pela!” Aquest és el veritable patriotisme dels nostres governants i de bona part dels nostres conciutadans: la senyera en una ma, el compte corrent a l’altre. Territori? a qui l’importa el territori si podem fer calers? Ens diran “és bo per l’economia de la zona, és bo pel negoci, és bo per la projecció de Catalunya a l’estranger, crearem llocs de feina, etc.” (mai no parlen dels calers a dojo que s’embutxaquen uns quants amb aquests plans de desenvolupament). Els arbres, les muntanyes, els rius, la fauna, la flora, l’aire que respirem sembla que no fan pàtria, que no són la pàtria. Resten catalans que s’estimim la natura i la tranquilitat més que comprar cosses i acumular diners als bancs? On són els veritables defensors del territori, de la vida?