Repercussions aquí.

Ens opossem al Parc del Delta de Viladecans, un projecte que vol convertir 217 hectàrees del Delta de Llobregat, actualment espais naturals i agrícoles, al voltant del Camí de les Fili­pines, en terrenys on construir equipaments comu­nitaris (152 ha.) i en zona d’instal·lacions turístiques i de lleure (5,7 ha. dedicades al comerç, 12,7 ha. a hotels, i 13,7 ha. al sector terciari), on s’instal·laran negocis que “els de sempre” preveuen que ens donaran 5.000 llocs de treball que diuen que son necessaris per donar “quarencia” als plans de futur i de creixement urbanístic i demogràfic de Viladecans (volen créixer fins als 75.000 habitants el 2025, construint 4884 habitatges nous els propers 10 anys) que han dissenyat per Viladecans pels propers anys.

Per aixó, hem presentat a Medi Ambient les següents al.legacions a la modificació puntual del Pla General Metropolità:

“En resposta a la consulta per la elaboració del document de referència per a la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental de la Modificació Puntual del Pla general Metropolità, en l’àmbit del Parc del Delta, al terme municipal de Viladecans (URB. 214-10).

Vista la documentació que acompanya l’expedient, us fem arribar un seguit de consideracions:

PRIMERA:

El projecte a estudi es situa dins el Delta de Llobregat, totalment rodejat per espais naturals protegits, zona Zepa, i Xarxa Natura 2000, per tot plegat caldria tenir prèviament en consideració que:

  • Una quarta part del litoral de Catalunya està urbanitzada.

  • I només un 1% del territori català són aiguamolls.

  • Els aiguamolls, en ser terrenys plans i propers al mar han estat històricament transformats, primer per a l’agricultura, després per als serveis i la indústria.

  • La proximitat del Delta del Llobregat al 80% de la població de Catalunya l’ha condiconat històricament.

  • El Delta del Llobregat té 98 km2 i s’estén des del Garraf fins Montjuïc i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. El Delta és recent. Apareix en poques romanes i va creixent fins el segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu amb el temps que crearen les llacunes litorals, actualment molt propers al projecte en estudi.

  • Per la naturalesa dels seus materials, el delta té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que transformà l’agricultura del delta, la va fer de les més riques de la Mediterrània i facilità un ús humà intensiu. Els aiguamolls litorals són connectats amb aquest aqüífer i en depenen d’ell.

  • El Delta nord va ser ràpidament transformat i avui dia gairebé no en queden terrenys naturals i agrícoles El Delta sud acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades que conformen l’actual mosaic que està en un equilibri dinàmic però que té valors naturals intrínsecs que li atorguen importància mundial i uns valors estratègics quant a l’ús públic de primera magnitud. És justament en aquest marc on es vol situar el projecte urbanístic a estudi.

  • El Delta del Llobregat té importància internacional per la seva vegetació La millora de la qualitat de les aigües del delta ha permés la recuperació de ranoncles aquàtics o dels macròfits submergits. El delta és també una de les zones més riques i diverses de Catalunya en orquídies El Delta del Llobregat té hàbitats i espècies de flora protegides per les directives europees. En destaquen la trencadalla, la comunitat vegetal de la pineda litoral i la flora de les llacunes i maresmes litorals Normalment les comunitats vegetals formen un mosaic complex i cal gestionar-les per conservar-les com a hàbitat i com a escenari dels actors del paisatge: la fauna.

  • El Delta del Llobregat té importància mundial per a la fauna. Els ocells són la més rellevant. És considerada GIBA (Global Important Bird Area) en els inventaris científics vigents (Birdlife International 1999). A Catalunya només els dos deltes són GIBA.

  • És dins la ruta migratòria de la mediterrània occidental i és àrea de descans, muda, alimentació, nidificació o hivernada per més de 360 espècies d’ocells, el nombre més alt d’espècies vist en cap zona de la península. Aquesta diversitat d’espècies ha permés que fos declarada ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) des de 1994. També és d’importància mundial per a la preservació de la tortuga de rierol i del fartet.

  • El Delta del Llobregat acull regularment tres de les 15 espècies en perill crític d’extinció a Espanya (20%). Són part de la nostra fauna regular i la nostra contribució és significativa. Set espècies més de les 15 han estat citades o són presents en migració (46,6%).

  • A més de les espècies en perill crític, tenim presència de taxons en perill, vulnerables i quasi amenaçats molts d’ells de distribució restringida a Catalunya amb una o dues úniques zones de cria al país. És la segona zona humida més important de Catalunya per a la fauna després del delta de l’Ebre.

  • Més del 80% de la població catalana és a un màxim de 30 minuts en cotxe del Delta. Més d’un milió d’escolars ja gaudeixen potencialment d’aquesta zona, ja a hores d’ara una de les quatre més importants quant a educació ambiental a Catalunya. No hi ha cap gran metropoli a la mediterrània que gaudeixi d’un aiguamoll d’importància mundial a les seves portes. És un indret excepcional per a l’ús públic i el gaudi de la natura a les portes de casa i on les condicions d’observació són òptimes.

Per tot plegat, i pel fet que l’ambit d’actucació d’aquesta modificació està dins del Delta del Llobregat, creiem que és del tot descaconsellable urbanitzar la zona, actualment son terrenys naturals i agricoles i rodajats de espais protegits dalt valor natural i preservats, com a Xarxa Natura 2000.

SEGONA:

La memoria del projecte reconeix que el principal motiu de voler desenvolupar el projecte Parc del Delta de Viladecans, és crear llocs de treball per pal.liar la balança d’un desmesurat creixement urbanistic que es planifica fer a Viladecans. El Parc del Delta, és un projecte que vol convertir 217 hectàrees actualment espais naturals i agrícoles, al voltant del Camí de les Fili­pines, en terrenys on construir equipaments comu­nitaris (152 ha.) i en zona d’instal·lacions turístiques i de lleure (5,7 ha. dedicades al comerç, 12,7 ha. a hotels, i 13,7 ha. al sector terciari), on s’instal·laran negocis que ens donaran 5.000 llocs de treball que diuen que son necessaris per donar quarencia als plans de futur i de creixement urbanístic i demogràfic (volen créixer fins als 75.000 habitants el 2025, construint 4884 habitatges nous els propers 10 anys) que han dissenyat per Viladecans pels propers anys.

Fins hi tot, fa riure és llegir textualment en la memòria d’aquest projecte que “només d’aquesta manera Vi­ladecans podrà recórrer amb garanties el camí cap a la sostenibilitat”.

Tota una planificació que trobem totalment inadequada i fora de lloc.

Per tant creiem innecessari desenvolupar el projecte urbanístic Parc del Delta de Viladecans.

TERCERA

– El 20% de la recarrega de l’aqüífer es produeix per infiltració directa de la precipitació que cau sobre el delta. Aquesta infiltració es d’especial importància a la zona mes propera al litoral, doncs disminueix la infiltració salina que contamina l’aqüífer superficial. S’ha d’evitar perdre sol on aquesta precipitació s’infiltra, a mes a mes perquè segons els diferents escenaris de canvi climàtic (model MM5 del servei de meteorologia de Catalunya, model PROMES de la UE) pronostiquen una disminució de la precipitació fins a un 30% als Pirineus, i per tant una menor aportació d l’aigua del riu Llobregat a l’aqüífer, que contribueix en un 80%. Amb una menor infiltració a la vall baixa del riu Llobregat, degut a aquesta disminució de la precipitació a les capçaleres dels rius del Pirineu oriental, el 20% de la recarrega per la infiltració directa sobre el delta pot esdevenir clau per a la conservació d’aquest, a mes a mes tenint en compte que segons indiquen els estudis fets pel departament de física aplicada de la universitat politècnica de Catalunya, la precipitació sobre el delta degut al fenomen de l’anomalia pluviomètrica del delta del Llobregat, s’incrementara degut a l’augment del gradient tèrmic entre l’aire del prelitoral i el situat sobre el mar, formant un front nocturn amb mes freqüència. Aquesta recarrega pot esdevenir doncs, clau per a la supervivència de l’aqüifer, i per tant cal evitar al màxim pavimentar el sol del delta, i evitar que la pluja s’infiltri de forma natural al subsol.

QUARTA: S’ha devaluat el concepte de Sostenibilitat

– El concepte de sostenibilitat es basa en l’existència de 3 capitals: l’econòmic, el social-cultural, i l’ambiental. Un veritable desenvolupament sostenible es basa en aquell en que cap dels 3 capitals decreix, i cap d’ells creix a costa d’un altre. La pèrdua de biodiversitat, paisatge agrícola i de delta que crearia un projecte en aquella zona fa que no verifiqui el concepte de desenvolupament sostenible. Analitzant el delta en el seu conjunt, la zona en qüestió es de les poques que resten com a ecosistema deltaic, i per tant cal conservar evitant desenvolupar cap projecte urbanístic.

No es pot dir que per arribar a la sostenibilitat Viladecans ha de desenvolupar urbanísticament aquest espai per crear 5.000 llocs de treball per ser una ciutat sostenible.

CINQUENA: No s’ha aprovat encara el Pla especial dels espais naturals del Delta del Llobregat.

El Pla especial dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Dirigit pel Servei de

Planificació i Gestió de l’Entorn Natural de la Direcció General del Medi Natural,

actualment es troba en fase de redacció.

No es pot dur a terme un projecte urbanístic com aquest, ni tan sols proposar-ho, mentre quedi pendent l’aprovació del Pla especial dels espais naturals del Delta del Llobregat.

CONCLUSIONS

Per tot això, volem que les autoritats catalanes i europees competents, analitzin la potencialitat de la zona ( que actualment aglutina un conjunt de parcel·les agrícoles de petits propietaris, algunes d’elles abandonades, d’altres, propietat d’empreses privades, ) per ampliar els Espais Naturals, ja que la vegetació pròpia de la zona, de gran valor a nivell europeu, s’està instaurant de forma natural i molts animals la fan servir com a lloc de descans, alimentació, cria, etc.

També reivindiquem el camps que no formen part del Parc Agrari, per sobre de la C-31, fins al corredor biològic que arriba fins a Reguerons, perquè creiem que aquest és el lloc ideal per garantir la necessària ampliació de la zona natural protegida, afavorint la biodiversitat i el futur de la Reserva Natural del Remolar.

En últim terme, podríem contemplar la seva requalificació amb la figura Parc Agrari, ja que aquests usos tradicionals són clarament molt més respectuosos amb el medi ambient i coexisteixen de manera sostenible amb les zones humides. I en cap cas creiem que la urbanització de la zona, sigui convenient per la sostenibilitat de la zona ZEPA.

Demanem que no es planifiqui cap planejament urbanísitc, fins que no s’hagi aprovat el Pla especial dels espais naturals del Delta del Llobregat

Demanem als nostres dirigents, voluntat i valentia política, per fer prevaldre els valors que haurien d’erigir-se en una societat com la nostra, amb lleis que concordin amb aquest segle XXI. Exigim que respectin l’equilibri i la coexistència dels pocs espais naturals que encara ens resten, vetllant per propulsar-ne l’ampliació i no la degradació, i propiciant així la salut i el benestar de tota la ciutadania. Els exhortem a avançar en un front comú, en detriment dels interessos individuals i privats de grans empresaris i empreses, emprant la política pel bé del poble i no només pel be monetari d’uns pocs.

Barcelona, 21 d’Octubre de 2010.”