Resumen de la xerrada a càrrec de Aitor Urkiola, del GRAIN, dintre de un cicle que van organitzar les cooperatives de consum Germinal Poble Sec i el Carretó. Podeu trobar les diapositives aquí.

La majoria de la gent del món viu al camp, i la majoria fan servir l’agricultura pagerola, no la industrial. I la gent que passa gana augmenta mentre que les grans corporacions son cada cop més riques.

O sigui, que es dona la dramàtica contradicció de que els agricultors alimenten al món, però passen gana.

Però el sistema té moltes altres: Espanya importa i exporta la mateixa quantitat de pollastre i altres productes. Per exemple, es va mirar la distancia que havien recorregut els ingredients d’un iogurt de fruita, i va sortir 8000 km.

Al 2008, el any record la producció de cereal, es va produir una crisi alimentaria.

Llavors: es el problema que no hi ha prou menjar?

  • amb la producció de llet actual, es podria donar un got de llet/persona i dia
  • amb la de carn, 100 gr per persona i dia
  • amb la de ous, 1 ou per persona cada dos dies

O sigui que hi per una banda:

  • un sistema industrial, que “alimenta” a empreses, preocupat per la seguretat alimentaria, amb un 1% de la població pagesa, que te un àmbit internacional i que està en mans privades

I per l’altra:

  • l’agricultura pagerola, que alimenta a la gent, que es preocupa per la soberania alimentaria, amb un 70% de la població rural, i que treballa en el àmbit local per a les comunitats.

Aquesta última està patint molta pressió de la industria per a que desaparegui, a mes de que la primera està fortament subvencionada, lo que se està convertint en una mena de “apartheid” agrícola, que ha tingut com a resposta la denominada “Via campesina”.

 

El problema de l’aigua. L’agricultura pagerola té cura de l’aigua perquè és un recurs fonamental. La industrial es fa servir de truc per a acaparar-la, amb la privatització de l’ús, taxes, control de manantials… Per exemple a Catalunya, la conca del Ebre proporciona el 60% de l’aigua, però hi viu nomes el 8% de la població; a les conques internes, hi viu el 92% però només aporten el 40% restant (desequilibris territorials). A això s’ha d’afegir el problema de la contaminació, dels purins aquí, de pesticides a altres llocs…

El aigua es el poder, Israel vol controlar els altos del Golan però no per motius militars, si no perquè allà neixen els rius. Les presses de Zambia han deixat Mozambique amb un 50% menys d’aigua. I Egipte controla el 40% de l’aigual del Nil, però hi ha 28 països a la conca…

 

Es parla de que els transgènics alimentaran al mon, però només 4 països tenen el 86% de la producció, i 5 empreses controlen el 75%. I només son 4 productes (soja, blat de moro, cotó i canola). Aquesta política esta afavorida per la OMC, que va forcar l’ampliació de 7 a 25 anys la validesa de les patentes. A més implica un abús d’herbicides i pesticides (negoci rodó).

La majoria de la soja es transgènica i està devastant zones de selva a Brasil i altres, que a mes es fa servir per a la ramaderia, o pitjor, biocombustible, no per a alimentar a la gent.

Des de 2008 el GRAIN ha denunciat l’acaparació de terres, principalment per uns pocs països (China, Arabia, Corea, Emiratos) a altres (com Sudan, Madagascar, Filipines, Pakistan, del ordre de 1 MHa a cadascú!).

Però no es només per a prevenir futures crisis alimentaries, es també per a especular, es pot fer diners molt ràpidament.

Alguns països han reaccionat com Madagascar, on la gent va fer protestes fins a que van derrocar al govern. Però a altres com a la Índia, una política molt agressiva a favor dels transgènics, va fer que 1M de persones compren llavors de cotó modificades, el que va endeutar a les famílies, i s’estima que 250.000 persones se han suïcidat.