Documental a tv3 molt pertinent aquests dies. (En castellano aquí).

L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores…) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra (a la imatge). I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.