Ahir, dissabte 5 de febrer, amb motiu del llençament de la campanya perquè 2011 sigui l’Any del Llobregat, es va celebrar una jornada dedicada al riu Llobregat a Molins de Rei. El títol de la jornada era: RIUS AMB AIGUA, RIUS AMB VIDA. RECUPEREM EL RIU LLOBREGAT. Us fem un petit resumen del que es va parlar.

És possible la recuperació del Llobregat? Lluis Goda (Agència Catalana de l’Aigua)

Existeix un Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i un Pla de Gestió Específic del Baix Llobregat, amb uns programes concrets de mesures. Tot en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).

A l’alt i mig Llobregat es pateix una manca de cabal per derivacions en el propi naixement del riu, després l’embassament de Baels, la mineria de Salent, l’abús agrícola i les espècies invasores.

S’estan duent a terme distintes actuacions, com ara el col·lector de salmorres, el projecte Riu Verd al Bages, convenis amb el Parc Fluvial de Colònies, amb l’ajuntament de Salent, i d’altres amb subvencions de l’ACA.

El baix Llobregat te moltes més alteracions hidromorfològiques, amb infraestructures i serveis de tot tipus sobre el riu i sota la llera (canonades, fibra òptica, gasoductes…). Hi ha en curs distintes actuacions de l’ACA com el Projecte de Recuperació Mediambiental del Espai Fluvial del Baix Llobregat des de Martorell a la C-31 (després ja no es pot considerar un riu si no un canal).

En conclusió, el riu es pot recuperar, però no restaurar, es a dir, mai no tornarà a ser com era abans.

Estat i salut de la conca del Llobregat. Narcís Prat (Catedràtic d’Ecologia, UB)

La DMA estableix uns mínims de cabal i un bon estat del medi aquàtic. Per mesurar l’estat, en comptes de criteris físico-químics, es fan servir bio-marcadors. Així, el seu equip ha het un mapa de la qualitat dels 5 rius de la província de Barcelona. Des de que es van començar els estudis, fa 30 anys, la conca alta ha millorat (per la instal.lació de depuradores), però la resta esta igual. De fet hi ha una normativa especial perquè es pugui beure l’aigua del Llobregat, que te una conductivitat superior a la permessa.

Aquest Professor creu que no s’assoliran els objectius de la DMA per al 2015. El problema es que l’ACA destina molts recursos a assegurar la disponibilitat, que no pas a millorar l’estat ecològic de les masses d’aigua (un 10% de la partida pressupostaria).

La gestió de les rieres a escala local, el cas de la riera de Vallvidrera. Maria Rieradevall (UB) i Màrian Navarro (Parc de Collserola)

La recuperació de la Riera de Vallvidrera, afluent del Llobregat, es va presentar com un exemple de projecte a petita escala. que es va posar en marxa amb procés participatiu (19 entitats). Aquesta riera presentava la problemàtica típica, pous il·legals, contaminació, espècies invasores… Es van fer mesures, eliminació de espècies al·lòctones, extracció de fangs, reperfilat de talussos, plantació de bosc de ribera, creació de zones de aigües lentes amb canyís i el consegüent seguiment ambiental. Encara es aviat per veure el efecte d’aquestes mesures, però es podrà continuar el projecte gracies a la col·laboració del consistori de Sant Cugat.

És saludable l’aigua del Llobregat? Julio C. López Doval (UB)

Aquest biòleg va parlar del problema dels tòxic emergents, substàncies noves o que es comencen a detectar ara per millores en la analítica. De les 43 milions de substàncies químiques que es comercialitzen, han trobat centenars al riu Llobregat, i només 33 son analitzades per l’ACA. Hi ha fàrmacs (antiinflamatoris, hormones, antibiòtics), productes d’higiene corporal, detergents, retardats de flama, drogues il·legals, nanomaterials… Aquestes substàncies arriben al riu per l’aigua de desguàs de les cases, per la pluja i moltes no son retingudes per les depuradores.

Els riscos son de distints tipus, però ells han estudiat els disruptors endocrins, substàncies que afecten als organismes a molt baixes concentracions. Han vist que per exemple els alkilfenols afecten als peixos (els hi surten ovaris al mascles). Per altra banda, els antiinflamatoris tenen efecte sobre el creixement dels microinvertebrats, i això podria tenir conseqüències en la cadena tròfica.

La salinització del Llobregat, una irresponsabilitat! Roger Lloret (CEPA)

La mineria es fa encara amb tècniques molt primitives, en concret al Diapir salí de Cardona, a les explotacions de potassa per part de la multinacional israeliana Iberpotash, s’aboquen 5000 tones de sal cada dia, al aire lliure. La plataforma cívica MontSalat porta anys denunciat el fet de que la empresa digui que la salinitat del Llobregat es natural, no produïda per la mineria, que facin servir la trampa de que el clorur sòdic es un subproducte, i que no assumeixin els costos del desastre ambiental provocat per la seva activitat (dels ~200 millons que li costa a la administració, o sigui, a tots nosaltres, nomes paga uns 1%).

El valor cultural i social del Llobregat. El camí de l’aigua. Carlos Aso (CECBL)

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es un grup de voluntaris veïns de la conca del Llobregat, que es dedican a un estudi multidisciplinar de l’aigua, i a donar a conèixer aspectes històrics, arqueològics, naturals, socials de riu (des dels monuments romans, el pont del Diable, les termes de Sant Boi, fins a molins, i elements de la agricultura). Tot amb la filosofia de la Nova Cultura de l’Aigua. El projecte “Itinerari de l’Aigua”, inclou activitats, com surtides i excursions, que es podran consultar a la seva web.

Presentació de la campanya “Llobregat SOStenible”.

La plataforma Llobregat SOStenible, promoguda pel CEPA i Ecologistes de Catalunya, vol sumar entitats ecologistes i ciutadania per demanar a les administracions que es compleixi la DMA al Llobregat, assolint-se els nivells de qualitat i cabal ecològic pel 2015.

L’any hidrològic 2010 va ser declarat “Any del Segre”, i aixó ha inspirat a demanar que el 2011 sigui “Any del Llobregat”.

Podeu veure el manifest aquí, i afegir-vos a la iniciativa aquí.