Aquest documental curt del programa “El medi ambient” de TV3 mostra, amb tota cruesa, el que l’ésser humà fa, cada minut, cada hora, cada dia, amb molts dels boscos humids que ens resten. La crema de boscos per plantar allò que ara per ara demani l’economia mundial representa la crema del patrimoni dels nostres descendents i l’hipoteca del nostre futur com a espècie. Per descomptat, implica la mort brutal de mil·lers d’arbres, molts d’ells centenaris, i de mil·lions de plantes, així com la de molts éssers vius que viuen al bosc. A més, els incendis provocats són la tercera causa responsable del canvi climàtic per darrera de l’indústria i del transport, i amb aquesta dada ja ens podem imaginar quants i quants boscos cremen alhora en tot el món, en aquest mateix moment, per generar tant de CO2. Tal i com van fer els nostres avantpassats amb els boscos que ara no tenim, que mai no veurem ni gaudirem, i a cavall de la pobresa, l’inconsciència, la globalització, la corrupció i el capitalisme més ferotge, entre tots estem construim el nostre futur i els dels nostres fills sobre una pira de cendres, de fum, de desolació i d’aire rescalfat…

Com es pot matar un arbre?. Fa molt anys, ajudava de tant en tant al meu pare a fer llenya d’arbres que ell havia tal·lat, i veure aquells arbres de 40 ó 50 anys, encara ufanossos, verds i forts, al terra, sempre em feia mal, i molt sovint li deia “tú has arribat aquí molts anys més tard que aquest arbre, no teníes cap dret a tallar-ho!”. Encara hores d’ara no puc entendre com algú és capaç de fer-ho, i molt menys soc capaç de entendre com es pot cremar un bosc sencer.

Quan una espècie és tan estúpida, primitiva i brutal com per matar més i més éssers vius, inclossos els de la seva pròpia espècie, sense cap remordiment ni una mínima empatia, podem dir que no hi ha gaire esperança, que la responsabilitat i el dolor acumulats pels nostres actes són excessius… Quan la misèria i l’ignorància dels indonesis que han d’alimentar a les seves famílies cada dia, actuen com una imparable màquina de destruir moguda per la corrupció dels seus gobernants i la cobdícia dels directius i empresaris dels nostres propis païssos “desenvolupats” (està clar que, en cap cas, desenvolupats emocionalment), nomès deixen, darrera de tots ells, terra erma, brossa i aire contaminat. Avui, pa per la família, beneficis mil·lionaris per governants i directius, i tot plegat molt CO2 pel món; demà, el desert i el silenci de la terra morta i sense ocells per a tothom.

La part positiva del reportatge es l’iniciativa de l’ONU per mirar de preservar els boscos, llàstima que les paraules maques de tantes institucions i fòrums siguin engolides tan facilment per la maquinària econòmica mundial.

Agustí Cruz