El cicle de conferències “Parlant de la sostenibilitat en un nou marc global” s’inaugurava el passat 13 de setembre amb la conferència d’Anton Costas, Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). La Fundació Fòrum Ambiental, l’organitzadora d’aquestes jornades, ha volgut crear espais de reflexió sobre temes com ara la crisi econòmica i l’ambiental.

En aquest sentit, Costas va iniciar el seu discurs dirigint una pregunta als assistents, “viurem els aquí presents l’aparició d’un nou consens social on es recuperi la confiança pública i es reorienti l’ús del capital cap a una economia verda (green new deal)?”. És a dir, la situació de crisi en què estem submergits provocarà l’abandonament del consens conservador? Amb el triomf del Partit Demòcrata al govern dels Estats Units, l’any 2009 es va albirar un acostament cap al canvi, però finalment no ha prevalgut.

I és que davant un context econòmic com l’actual, que no és pas una recessió sinó una depressió fruit del sobreendeutament, assegura el catedràtic, les polítiques d’austeritat són la conseqüència lògica i desitjable per al conjunt de la societat. I la lògica de l’austeritat té molt a veure amb les polítiques de sostenibilitat.

El que no és oportú és esgrimir arguments d’aquest tipus per malmetre l’estat del benestar i els serveis públics. Fins i tot la democràcia pot esdevenir perjudicada ja que, lluny d’ésser estable, la història ens demostra que és un concepte extremadament fràgil.

A més a més, Costas destacà com a paradoxal el fet que la crisi no hagi modificat el concepte d’allò públic, que romanguin les desigualtats i un malestar social generalitzat. Només el moviment del 15M ha apuntat un tímid canvi de rumb, un camí cap al new deal.

L’estratègia recomanada pel catedràtic, que no creu amb el determinisme econòmic sinó amb el poder de la Política (no de les persones que fan política), és encetar un nou relat:

1) Identificar els elements que dificulten l’arribada del nou consens verd. Perdre la por al canvi.

2) Començar a parlar obertament de contracció de l’economia, no de recessió, i emprendre les mesures corresponents.

3) Concebre l’economia mundial amb el triangle “mercat-estat-societat”. Es tracta d’un sistema homeostàtic amb error, que es regula únicament amb la combinació de dos dels tres elements que el formen. Trilema de l’economia (Dany Rodrik).

4) Implementar una governança global de l’economia i de les polítiques ambientals.

5) Abandonar la idea que només els ’experts” poden de generar opinió i obrir els debats a la societat.

A mode de conclusió, Anton Costas va advertir que sota aquest plantejament conservadurista l’agenda ambiental pot quedar relegada davant d’altres “prioritats”. No obstant això, encoratjà a l’audiència a pressionar perquè les polítiques per a la sostenibilitat vagin de la mà de la recuperació econòmica, com a únic camí per assolir el desitjat green new deal.

Vanessa Bastida.