El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha el.laborat un catàleg dels boscos més importants del territori català. Aquest inventari fruit de 4 anys de recerca, neix amb l’objectiu de ser una eina per a conèixer la biodiversitat dels nostres boscos, l’estat de conservació, i així, poder seure les bases per a la seva correcta gestió.

Inclou 292 boscos, seleccionats entre 3262 candidats, que ocupen 3200 Ha, un 0.3% del total de la superfície arbrada del país. La selecció ha estat basada en el diferents usos i valors dels boscos de cada zona, mirant de cobrir totes les comarques catalanes. S’han considerat boscos de més de 27 espècies d’arbres, on el pi roig, l’alzina i el faig destaquen però també peculiaritats com arbres que normalment no formen masses homogènies de foresta, com ara salzedes, boixedes, moixeres, boscos d’auró negre o de teix (arbre protegit).

Com es d’imaginar, les comarques pirenaiques concentren en 60% dels boscos. Curiosament, n’hi ha de molt grans (el major, una avetosa a la Cerdanya ocupa 120 Ha), i molt petits: una boixeda del Berguedà, amb menys de mitja Ha té el récord.

Només el 40% es troben en espais protegits, posant de relleu la necessitat de mesures de protecció. Als últims anys ha crescut la superfície arbrada a Catalunya (degut a l’abandonament de conreus), fins a un 35.5% del territori; però això pot donar pas a un fals optimisme: la majoria son boscos joves, i amb poca densitat. A sobres, s’ha de recordar que el comput global es negatiu (estem perdent boscos, a un ritme de 10 milions de Ha a l’any) i que tots els boscos son pocs per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

QUÈ ÉS UN BOSC SINGULAR?

Un bosc singular és aquell que presenta valors molt superiors als de la matriu de boscos que conformen un territori.

Convé tenir present que:

  • Les singularitats estan lligades a l’edat. Per tant, la pèrdua d’aquests boscos seria irreversible a l’escala de temps humana.
  • Els valors que fan que un bosc sigui singular poden variar segons el col·lectiu, i abasten àmbits tan diversos com la conservació i la biodiversitat, l’ús recreatiu i cultural o els aspectes productius del bosc.
  • La singularitat és un caràcter relatiu al context de territori en què es valora. La determinació del valor d’un bosc es planteja a escala de país i a escala comarcal: un bosc considerat singular en una comarca podria no ser-ho en una altra comarca.

Boscos amb poca intervenció humana

Són boscos sense signes d’explotació i/o freqüentació humana. Generalment, hi trobarem arbres vius de grans dimensions, arbres amb edat notable; alguns arbres morts i encara drets, i fusta morta de diferents grandàries i estats de descomposició. Tots aquest elements juguen un paper clau en la biodiversitat perquè són refugi i aliment de moltes espècies sobretot de fongs, d’insectes i vertebrats.

Boscos amb espècies rares protegides o amenaçades

Aquí s’hi inclouen tant els boscos dominats per espècies forestals, que a Catalunya rarament formen boscos, com ara teixos, grèvols, aurons, etc., com els boscos en els quals hi viuen altres espècies de flora i/o fauna protegides, atès que part d’aquestes espècies són insectes o ocells que viuen en boscos i que estan amenaçats o que són rars.

Boscos amb un interès sociocultural i educatiu

Hi ha boscos que han arribat a formar part del patrimoni cultural. Aquesta singularitat comporta una bona accessibilitat i una alta freqüentació, per la qual cosa solen tenir infraestructures d’acollida que els fan encara més idonis per a desenvolupar-hi activitats educatives relacionades amb la natura.

Boscos amb una gestió modèlica

La gestió també pot jugar un paper important en la producció, ja que sovint se l’ha relacionat amb la qualitat del terreny. La identificació de boscos de gran qualitat, és a dir, amb arbres alts i ben formats, aporta referències per a la millora de la gestió dels boscos.

A la web del CREAF trobareu exemples de aquestes maravelles amb impresionants fotografies,

Lleguiu també el reportaje “Boscos Singulars” a l’últim número del Agró Negre, la revista de Depana.