Fa uns dies us explicàvem com a Gallecs, a la plana del Vallès, a 15 minuts de Barcelona els nostres companys ecologistes estan patint amenaces per defendre aquest racó de vida salvatge. Avui ens fan arribar aquest manifest de primera mà, sobre la situació, que volem ajudar a difondre.

Introducció a gallecs

La plana del Vallès ha estat històricament un territori maltractat, amb un munt d’infraestructures que el recorren, amb multitud d’indústries químiques i amb altes densitats d’edificacions urbanes construïdes al llarg de les darreres dècades.

La lluita ambiental ha tingut sempre un escàs èxit degut a l’instint de depredació dels grans poders i la seva escassa sensibilitat envers la natura. Gallecs no s’ha escapat d’aquesta dinàmica i més de la meitat de la superfície d’hàbitats naturals van ser destruïts entre els anys 70 i el segle XXI. Tanmateix, el seu destí a l’any 1971 era convertir-se en una gran ciutat dormitori, amb la construcció de desenes de milers d’habitatges. La lluita popular va aturar aquesta bestiesa i gràcies a la mobilització social que ha persistit durant dècades, per fi es van protegir menys de 7 km² al 2009 com EIN (Espai d’Interès Natural), una figura de protecció insuficient que només té validesa dins Catalunya. Ara, Gallecs, és una de les escasses zones verdes que queden a la meitat sud de la plana del Vallès i un lloc on milers de ciutadans intenten gaudir de la natura; un dret reconegut per la Constitució. Per fer-se una idea ràpida de la biodiversitat present cal dir que per exemple s’han citat aproximadament 190 espècies d’ocells, 8 d’amfibis, 13 de rèptils i es coneix la presència d’almenys 14 espècies d’orquídies.

Malauradament, l’escassa protecció que es va concedir a Gallecs no s’està utilitzant per conservar els seus valors naturals. La Generalitat de Catalunya permet la pràctica de la falconeria a Gallecs, la captura de fringíl·lids i és comú veure gossos de caça empaitant ocells, entre d’altres. En conjunt, tot això perjudica als valors naturals de l’espai i dificulta el gaudi de la seva natura per part dels ciutadans.

Falcó de falconeria perseguint una oreneta vulgar Hirundo rustica a l’EIN de Gallecs, en època de migració.

La falconeria és a dia d’avui l’ús que causa un efecte negatiu més fort i continu sobre l’avifauna de Gallecs. Es practica diàriament a la carena de Bandolers, el lloc de més importància pels ocells, durant 3-4-5-6 i més hores al dia, bàsicament entre l’agost i l’abril. En aquest sector és normal observar diversos cotxes (3-4) de falconers i acompanyants aparcats. Durant la seva activitat, els falconers apart de deixar deixalles, caminen per l’interior dels camps de cultiu i volen els seus rapinyaires. Com tothom sap, els rapinyaires s’utilitzen per espantar ocells a abocadors, aeroports, etc. La pertorbació generada per l’entrada de persones als cultius i el vol de rapinyaires crea un impacte en els ocells de Gallecs en una àrea aproximada de 3 km² de superfície (els rapinyaires s’allunyen, aproximadament, fins a 1 km dels falconers). També s’ha de remarcar que els rapinyaires no funcionen com un gos, i acaben efectuant atacs sobre espècies protegides, guiats pel seu instint de depredació.

Gallecs és una zona important per la migració dels ocells, milers d’aus la utilitzen per descansar i alimentar-se cada any. Les aus necessiten tranquil·litat als seus llocs d’aturada durant la migració, de no ser així no podrien recuperar energies per poder dur a terme les seves migracions de milers i milers de kilòmetres. L’hivern és una estació en la que hi ha poc aliment als camps de cultiu (gairebé no hi ha invertebrats) i en la que les aus han d’optimitzar energies per resistir les inclemències meteorològiques. L’alteració del medi pot comportar, per exemple, la mort per inanició. La falconeria impossibilita que bona part de l’EIN  pugui ser un lloc tranquil i segur pel descans de les aus, ni durant la migració ni la hivernada.

Els municipis de l’EIN i la falconeria

Diverses entitats (DRAG, PDG, SEO, MELES MELES, etc), participen des de fa temps en la lluita per la defensa dels ocells de Gallecs tot demanant la prohibició de la falconeria. Lliçà de Vall va prohibir la falconeria amb un decret d’alcaldia. Sta. Perpètua de Mogoda va aprovar un decret per prohibir-la durant l’època de migració d’una espècie en perill d’extinció a Catalunya (el corriol pit-roig Charadrius morinellus). Els partits polítics de Mollet del Vallès van votar per unanimitat a favor d’una ordenança dels espais naturals on es prohibia la pràctica de la falconeria. Llavors, quin és el problema? El problema és que la FCC (Federació Catalana de Caça) ha interposat un contenciós a l’ajuntament de Sta. Perpètua pel decret de prohibició, i ha presentat al·legacions a l’ordenança de Mollet. La Generalitat de Catalunya és l’encarregada de vetllar per la conservació dels espais naturals i de les espècies protegides, tot i que de moment no sembla tenir cap intenció de prohibir la falconeria a l’EIN.

La Unesco va declarar la falconeria patrimoni de la humanitat, i és aquest argument el que usen falconers i administracions a l’estat espanyol com etiqueta davant qualsevol dissidència. Així es legitima la falconeria a qualsevol preu, on sigui. En el cas de Gallecs, falconers i un partit polític (PxC. Plataforma per Catalunya)  també estan utilitzant la declaració de la Unesco per defensar la falconeria.

La falconeria: patrimoni de la humanitat

La Unesco va declarar la falconeria com a patrimoni de la humanitat al 2010. Els països que van presentar la candidatura foren:

Emirats Àrabs, Espanya, Bèlgica, Mongòlia, Qatar, França, Txecoslovàquia, Síria, Marroc i República de Corea.

I això va dir la Unesco:

  1. La falconeria, reconeguda com patrimoni cultural propi dels membres de les comunitats interessades, és una tradició social que respecta la natura i el medi ambient, i es transmet de generació en generació, proveint als que la practiquen d’un sentit de pertinença, continuïtat i identitat.

  1. Els esforços realitzats actualment en molts països per salvaguardar la falconeria i assegurar la seva transmissió, que es focalitzen especialment en l’aprenentatge de l’art de la falconeria, l’elaboració de productes artesanals i la conservació de les espècies de falcons, es complementen amb les mesures previstes per enfortir la seva viabilitat i la sensibilització a nivell nacional i internacional.

  1. La falconeria està inscrita en els inventaris del patrimoni cultural immaterial de tots els estats que han presentat la candidatura.

Costa veure el punt 1 i el punt 2 com ho diu la Unesco. La falconeria ha creat i crea grans problemes de conservació a nivell mundial, com veurem a continuació. No hi ha més cec que qui no vol veure.

La Hubara Chlamydotis undulata al Marroc (segons Thévenot et al. 2003)

Des de la dècada dels 60, els falconers de l’Orient Mitjà van reduir gairebé totes les poblacions d’aquest ocell al Marroc, fins al punt que els autors del llibre predeien l’extinció de la majoria de les poblacions reproductores a menys que un canvi urgent fos adoptat.

La Hubara Chlamydotis macqueenii al Pakistan

Goriup (1997) va suggerir que entre 4000-7000 hubaras eren capturades al Pakistan i  exportades a l’Orient Pròxim. Iran i Afganistan exporten també hubaras al Pròxim Orient i tots aquests ocells són utilitzats pels falconers per ensinistrar als seus rapinyaires (Bailey et al. 1999). Altres espècies d’hubaras són importades des de l’est i sud d’Àfrica fins al Pròxim Orient (Goriup 1987).

Fa poc es va engegar una campanya de recollida de signatures online per salvar la hubara al Pakistan, entre d’altres, molt amenaçada pels falconers àrabs. S’estima que de seguir així, en 15 anys s’haurà extingit. Podeu accedir a la informació i signar aquí:

Captura i espoli de rapinyaires per falconeria

Els falconers de l’Orient Mitjà compren rapinyaires capturats a altres països, per exemple des de l’est de la Xina fins a la costa del Mar Roig (Barton 2000). Magnin (1989) va extrapolar una mortalitat anual de 10.000 Esparvers Accipiter nisus al nord-est de Turquia deguda a la falconeria.

Falconer a Geòrgia amb un Esparver. Extret de Vaan Manen et al., 2001.

Segons Bailey et al. (2000), el Falcó jugger Falco jugger es captura al Pakistan i s’exporta pels falconers de l’Orient Mitjà. El Falcó sagrat Falco cherrug és altra espècie molt usada pels falconers àrabs i els espolis de nius i la captura durant la migració ha estat referenciada a Europa (Hagemeijer & Blair 1997). Aquesta espècie està globalment amenaçada i fou avaluada com en perill a Europa (BirdLife International 2004). Segons Fergusson-Lees & Christie (2001), el nombre de falcons sagrats capturats durant la migració i l’hivern a Aràbia Saudita és d’uns 2000-2500 individus per any, i a Xina centenars són capturats també pels àrabs i portats cap als seus països.

Eslovàquia. Dos nius de Falcó sagrat (6 pollets) robats al maig del 2006. A la fotografia es poden observar els pollets portats de contraban en un cotxe per exhibicions a l’oest d’Europa. Extret de Kern & Ryvanič (2011).

Treballs recents apunten l’espoli de nius de rapinyaires salvatges per falconeria (caça, exhibicions, etc.) com una de les formes més importants de captura il·legal d’ocells a Europa (BirdLife International 2011).

Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovàquia i UK estan implicats en el mercat negre de rapinyaires i aquesta activitat afecta una important llista d’espècies de rapinyaires, inclòs espècies globalment amenaçades (BirdLife International 2011). L’increment de la promoció de la falconeria i la tinença de rapinyaires s’ha suggerit que ha incrementat el problema d’espoli i tinença il·legal. Els governs i els negocis privats de falconeria i l’exhibició de rapinyaires participen en promoure directa o indirectament la falconeria i la tinença de rapinyaires.

A Espanya hi ha un evident problema amb l’espoli i el tràfic il·legal de rapinyaires que està connectat internacionalment.

Els exemples a nivell mundial no acaben aquí, hi ha multitud d’informació recollida per altres publicacions. Malgrat tot, la Unesco va declarar la falconeria com patrimoni de la humanitat, i és aquest argument el que usen falconers i administracions a l’estat espanyol com etiqueta davant qualsevol dissidència. Així es legitima la falconeria a qualsevol preu, on sigui.

AJUDA’NS A PROTEGIR GALLECS, DIFON AQUESTA INFORMACIÓ!!

GRÀCIES

Bibliografía

Bailey, T. A., Silvanose, C. D., Naldo, J., Combreau, O., Launay, F., Wernery, U., Kinne, J., Gough, R. & Manvell, R. 1999. Health considerations of the rehabilitation of illegally traded houbara bustards Chlamydotis undulata macqueenii in the Middle East. European Association of Avian Veterinarians Conference, Italy, 1999.

Bailey, T., Launay, F., Sullivan, T. 2000. Health Issues of the International Trade of Falcons and Bustards in the Middle East: The Need for Regional Monitoring and Regulation? Proceedings of the II International Conference of the Saker Falcon an Houbara Bustard, Mongolia, 1-4 July 2000.

Barton, N. W. H. 2000. Trapping estimates for saker and peregrine falcons used for falconry in the United Arab Emirates. Journal of Raptors Research 34 (1): 53-55.

BirdLife International. 2004. Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status. Cambridge, UK: BirdLife International. (BirdLife Conservation Series Nº 12).

BirdLife International. 2011. Review of the illegal killing and trapping of birds in Europe. European conference on illegal killing of birds. 6-8 july 2011, Larnaca, Cyprus.

Fergusson-Lees, J. & Christie, D. A. 2001. Raptors of the world. Christopher Helm.

Goriup, P. D. 1987. Selling out East Africa’s bustards. SWARA 10: 20-22.

Goriup, P. D. 1997. The world status of the hourbara bustard Chlamydotis undulata. Bird Conservation International 7: 373-397.

Hagemeijer, E. J. M. & Blair, M. J. 1997. The EBCC Atlas of European Breeding Birds: Their Distribution and Abundance. T & A D Poyser, London.

Kern, M. & Ryvanič, R. 2011. The enforcement of the legislation to eliminate bird crime-The Slovak experience since 2000. European conference on illegal killing of birds. 6-8 july 2011, Larnaca, Cyprus.

Magnin, G. 1989. Falconry and hunting in Turkey during 1987. Cambridge, U.K.: ICBP (Study Report 34).

Thévenot, M., Vernon, R. & Bergier, P. 2003. The Birds of Morocco. British Ornithologist Union & British Ornithologist Club.

Vaan Maanen, E., Goradze, I., Gavashelishvili, A. & Goradze, R. 2001. Opinion Trapping and hunting of migratory raptors in western Georgia. Bird Conservation International 11: 77-92.

About these ads