Després d’un any de la tragèdia, encara hi ha més ombres que llums.

La plataforma Tanquem les Nuclears va fer un acte reivindicatiu al Parc de la Ciutadella, però també a Girona i Tarragona.

Com explica TLN, plataforma de la que formen part:

En l’any que ha passat, els responsables de l’actual situació han reconegut que es va enganyar a la població del Japó per a que no marxessin de llocs perillosos propers a les centrals nuclears que emetien el seu verí, que van amagar les dades reals de contaminació radioactiva de l’aire mentre la població feia cua per proveir-se dels aliments i l’aigua necessàries, que es va controlar la informació, de tal manera que fos impossible que se conegués l’abast real de la catàstrofe, que es van maquillar les dades més punyents amb l’excusa d’evitar el pànic, que van aixecar de manera arbitrària els nivells “legals” de radioactivitat, de tal manera que el que abans era perillós de consumir, ara esdevenia “normal”, i que van fer servir els mitjans de comunicació per animar a la població a desconfiar de qualsevol informació que no fos l’anomenada “veritat” oficial.

Aquella “veritat” que, posteriorment, era desmentida pel seus propis portaveus, reconeixent que tal o qual informació no s’havia dit, que algunes dades no s’havien publicat, o que s’havia restringit la seva difusió.

Aquesta mateixa política s’ha aplicat arreu del món.

Hores d’ara i un any desprès, encara no tenim dades detallades i fiables de la dispersió de la radioactivitat, de la quantitat exacta de radiació vessada al mar, de quins aliments, i a quines zones del món poden haver estat contaminats. Tan sols disposem d’informacions parcials, fruit del treball de persones, especialment metges, preocupades per les conseqüències cap al futur.

Durant tot aquest any, les reunions dels organismes internacionals d’energia nuclear, que haurien de controlar la situació i les conseqüències de la catàstrofe, com l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica, s’han fet a porta tancada, i s’ha subministrat una informació mínima i parcial. La informació oficial sobre l’estat dels reactors destruïts es va aturar el 26 d’abril, quan encara faltaven mesos per a que el vessament radioactiu estigués oficialment controlat.

Els límits “legals” de radioactivitat en persones i aliments també han estat elevats a la Unió Europea i a la majoria de països.

Desprès del desconcert inicial, des de la indústria nuclear i els grups de pressió s’ha tornat a una minuciosa política de desinformació, per presentar tot el que es relaciona amb la catàstrofe com a cosa del passat, com una realitat superada, i ha tornat el discurs de la energia nuclear com un “mal necessari”, un preu desagradable a pagar per mantenir el nostre sistema de vida. 

A Catalunya, es manté un silenci persistent sobre l’estat real de les tres centrals nuclears en funcionament. A Espanya la situació és pitjor, perquè tot i que la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima, i una de les més velles del món, el Govern vol perllongar seu funcionament d’una forma absolutament irresponsable.

Fukushima demostra que les conseqüències d’una catàstrofe nuclear no es limitaran als voltants de Garoña, ni als voltants d’Ascó o de Vandellòs, o de Cofrents, de Trillo o d’Almaraz, les conseqüències s’estendran per tot el país. Perquè ni Fukushima és part del passat, ni les nuclears són un “mal necessari”.

Des de TANQUEM LES NUCLEARS i des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), reivindiquem el dret a conèixer la veritat sobre el que està passant a conseqüència de Fukushima, i demanem que les nuclears es tanquin al Japó, a Catalunya, i a tot el món.

Que això es pot fer de manera immediata i sense problemes de subministrament elèctric ho demostra el propi Japó, a on només 2 dels 54 reactors nuclear es troben en funcionament, i a on no hi ha crisi energètica, ni apagades; ho demostren tots els informes tècnics seriosos, i ho certifica cada dia la realitat de les continues aturades en les centrals nuclears per problemes de funcionament.

Us deixem amb aquest testimoni que ens ha semblat molt revelador:

Sóc una japonesa que viu a Barcelona fa 20 anys. Estic molt preocupada per la situació del Japó. Des del 11-3 he mantingut el contacte amb una amiga meva que vivia a Hirono Machi, dintre de la zona d’exclusió de 30km. Ella i els seus dos fills, viuen ara a la ciutat de Iwaki, situada a una zona a 50km de la central. Estarien millor si en poguessin fugir a un lloc mes llunyà. Peró no ho poden fer. No ho poden fer perquè el govern no dona l’orde d’evacuació, i perquè no te a on anar, ni perspectives de treball fora de la zona. A més a més, amb la seva feina, el canvi de domicili, i altres coses (preparar documentació, etc.), ha estat sempre ocupada i no te temps per informar-se del que esta passant.

I, per l’altra banda, a la població d’aquí no li arriba informació del que està passant.

I penso que al Japó les persones que viuen fora de la zona afectada tampoc no s’informen, excepte la gent que els interessa, i que intenta cercar informació.

D’informació, n’hi ha moltíssima a internet, pero la majoria és en japonès.

Hi ha molts experts que indiquen que el Japó te suficient centrals tèrmiques i hidràuliques per prescindir de les nuclears, basant-se en la informació que dona la pròpia industria elèctrica. Fins i tot el que s’anomena irònicament “el poble nuclear, GENSHIRYOKU MURA”, comença a admetre-ho, però continuen insistint en el cost del petroli encara que l’electricitat que generaven les centrals nuclears era nomes el 30% del consum; i continuen parlant d’augmentar el preu de l’electricitat, per amenaçar i atemorir la gent.

O sigui, que és possible tancar totes centrals nuclears a Japó.  Per què no ho fan?

Primer, perquè la indústria nuclear japonesa ja contava amb exportar tecnologia nuclear al països com Vietnam, Turquia, etc… I no vol renunciar a aquest pla. I desprès perquè hi ha sectors dels poders al Japó que no renuncien a tenir armes nuclears en un futur (persones com l’alcalde de Tokio, Ishihara-san, pensen que són l’orgull d’un país independent).

Per això el govern i l’industria intenten que l’accident aparegui com el més petit possible, i a mes a mes, que la gent s’oblidi que esta passant,  el que vol dir oblidar-se de les persones que més estan realment patint, de la gent de Fukushima.

Pel que fa a la descontaminació, hi ha experts que diuen que pot fer-se, com el Dr. Kodama de la Universitat de Tokio. Peró també hi ha altres, com el Professor Koide, que diuen que no es pot fer res. De tota manera, al començament el govern deia que primer hi descontaminarien les zones per que la gent hi tornès; però després del mes de desembre, quan el primer Ministre Noda va fer l’anunci de que “tot estava controlat”, el govern s’està plantejant recomanar a la població que hi torni, per a que ells mateixos facin la feina de descontaminacio, que es prou perillosa. Recordem que ja han mort dos persones, fent aquesta feina.

Estic molt trista per tot el que estem perdent. Jo tinc la família aquí a Barcelona i vull passar als meus fills el mon sense nuclear.

Per saber-ne més:

Un any després de Fukushima, els ecologistes demanen tancar les nuclears

Tanquem les Nuclears recorda Fukushima a tot Catalunya