You are currently browsing the monthly archive for mayo 2014.

S.O.S. Delta del Llobregat

16  de maig 2014 | La Riuada

L’empresa Estatal Aena ha decidit construir un Heliport dins del recinte de l’Aeroport del Prat. Aquest projecte pretén que el nou Heliport del Prat gestioni la totalitat de la oferta de vols amb Helicòpter de Barcelona, rivalitzant de forma directa amb la terminal ja existent del Port. La demanda d’helicòpters a la capital catalana és especialment elevada quan es celebren esdeveniments que acullen molts estrangers amb elevat poder adquisitiu com pot ser la prova del mundial de F1 a Montmeló. Aquest projecte també cal situar-lo dins l’augment de vols privats que esta rebent l’Aeroport del Prat. Aquesta alta afluència de vols corporatius porta conseqüentment el creixement de la demanda d’helicòpters per a vols de curt recorregut i així mateix ha portat a Aena a construir l’Heliport.HP_mapa

Aquest projecte es va fer públic al 2008, recentment el BOE ha publicat una resolució de la…

Ver la entrada original 291 palabras más

Anuncios

El mundo se suma al “Día Internacional Anti Chevron”, tras la llamada realizada por cinco pueblos afectados por la petrolera. Se han programado varios eventos en América y Europa  para levantar la voz de quienes han sufrido sistemáticamente los impactos por las malas prácticas ambientales de la compañía transnacional.

Con eventos a desarrollarse en Ecuador, Argentina, Inglaterra, Suiza, Francia, España, Alemania, Bélgica, Estados Unidos y Argentina , se levanta en el mundo una voz de protesta contra Chevron, antigua Texaco, en los días previos a la reunión de accionistas de la petrolera, que se llevará a cabo en Midland (Texas-Estados Unidos), el 28 de mayo de este año.

Texaco es la empresa petrolera responsable, desde hace 26 años, de realizar de forma sistemática acciones contaminantes en la Amazonía ecuatoriana, que provocaron el mayor daño ecológico causado hasta la fecha en el ámbito petrolífero. El origen de este desastre se considera el uso de tecnologías obsoletas y poco respetuosas con el medio ambiente que afectó a más de 450.000 hectáreas. Los daños provocados por la contaminación de Texaco incluyen daños irreparables a la flora y fauna de la región, un elevado aumento de la incidencia de cáncer en la zona y de la tasa de abortos espontáneos y un grave impacto económico a los agricultores y ganaderos locales de la zona que ha obligado a emigrar a varias poblaciones indígenas que actualmente se encuentran en riesgo de desaparecer o se han extinguido ya, como los Tetetes y Sansahuaris.

La Unión de Afectados/as por las Acciones de la Petrolera Texaco, UDAPT, (Ecuador); La Confederación Mapuche de Neuquén (Argentina); Richmond Progressive Alliance, Asian Pacific Environmental Network (Richmond-Estados Unidos), representados por su alcaldesa Gaye McLaughlin; Environmental Rights Action/Friends of the Earth y Kebetkache Women Development and Resource Centre (Nigeria); y, las Comunidades de la Región de Vasluí (Rumanía), hicieron una declaración pública que ha sido apoyada por más de 300 organizaciones en el mundo.

Esta llamada, según el documento suscrito por los representantes de cada una de las organizaciones mencionadas, responde a las constantes violaciones de los derechos personales y colectivos provocados por las acciones irresponsables de la petrolera cuyos resultados son muertes, enfermedades,  devastación de la naturaleza, además de la persecución por ejercer el derecho a reclamar y buscar justicia.

Los afectados convocantes piden a la ciudadanía mundial seguir apoyándolos en su lucha por la justicia y adherirse a sus demandas, para lo cual es posible firmar la declaración a través de: http://www.antichevron.com/declaracion.html#firma. Con cada una de las firmas y la participación activa de los eventos que se desarrollarán, los accionistas de Chevron sabrán que el mundo no está dispuesto a tolerar más su irresponsabilidad y negligencia, que está contribuyendo a la destrucción global, por la contaminación que provoca día a día, dicen los afectados.

Fuentes: UDAPT

Agradecimientos: Brian Ventura, abogado y voluntario de WWF-Grupo Barcelona, quien ha proporcionado toda la información de este articulo.

El passat 26 d’abril, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va organitzar una trobada de treball per a totes les entitats que, en col·laboració amb aquest organisme, participen en tasques de millora dels espais naturals i construïts de Collserola o promouen activitats divulgatives sobre els valors del parc. La trobada tenia com a objectiu que les associacions implicades a Collserola poguessin presentar els seus projectes, intercanviar experiències i establir contactes per a possibles sinergies.

canborrell04

Pantà de Can Borrell

El nostre grup de voluntaris va ser convidat a la sessió perquè, com ja us hem explicat en ocasions anteriors, mantenim un petit projecte de reforestació al Parc i també hem participat en diferents tasques de millora conjuntament amb altres entitats. Aquesta crònica ha estat escrita gràcies a la informació aportada per la nostra companya Anna Parisi, un dels voluntaris que van assistir a la trobada.

La jornada de formació compartida entre els tècnics del Consorci i les entitats que realitzen activitats al Parc Natural va tenir lloc a la Masia Can Borrell. Com a representant del Consorci, Glòria Arribas va encetar la reunió explicant que aquest organisme té molt clar que el voluntariat és un espai de relació amb la ciutadania, i per aquest motiu va posar en marxa tant el programa de voluntaris del Parc (actualment n’hi ha 93) com el programa de col·laboració amb entitats de voluntariat ambiental (més d’una vintena).

Tot seguit va arribar el torn de presentar els projectes de les entitats assistents. El Centre Excursionista de l’Ateneu de Sant Just s’ocupa de netejar camins i fonts a la riera Bonet i al sector de Molins de Rei. Depana, entitat amb la qual WWF Barcelona ha col·laborat en diverses ocasions, realitza diferents actuacions al Parc i duu a terme tasques de botànica pràctica, formadora i atractiva per al voluntariat a través del Grup d’Acció Forestal (GAF). Quant al grup ecologista Alnus-Cepa de Sant Just, participa activament en l’impuls de la sostenibilitat al seu municipi, a més d’organitzar sortides de divulgació de natura i exposicions.

canborrell02

Mascaró i Raspall, guies de la sortida

Per la seva banda, Fes Fonts Fent Fonting es dedica a localitzar i georeferenciar les fonts de Collserola: en fa una recerca històrica, les restaura i crea itineraris entre fonts. De l’Espai de Recerca pel Patrimoni d’El Papiol, en podem destacar activitats com l’elaboració d’un cens d’arbres monumentals al municipi o un projecte de reintroducció de l’òliba (Tyto alba), espècie protegida a Catalunya, mitjançant la tècnica del hacking (alliberament assistit). I l’Associació de Veïns de la Font del Gos, que ha començat a col·laborar enguany amb el Parc com a resultat d’un moviment de participació ciutadana, busca la millora de l’entorn d’aquest barri.

Totes les entitats van mostrar el seu interès en fer xarxa i trobar sinergies. Aquesta coordinació els permetria gaudir d’assessorament tècnic unificat i potenciar les seves accions gràcies a poder comptar amb un major nombre de voluntaris participant-hi o a l’especialització de les intervencions. En aquest sentit, Glòria Arribas va animar les associacions a anunciar les seves accions a l’agenda d’activitats al Parc.

Un cop acabada la reunió, la trobada va continuar amb una sessió informativa sobre el projecte de restauració i millora del pantà de Can Borrell. La sessió va consistir en una visita guiada al pantà a càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Consorci en Gestió de l’Ús Públic la Divulgació i l’Educació Ambiental, i de Pep Mascaró, cap del servei de Projectes i Obres.

 

Recorregut naturalista

Alfons Raspall va enriquir el recorregut des de la Masia Can Borrell fins al pantà amb un seguit d‘explicacions realment interessants sobre la biodiversitat d’aquesta zona de Collserola. La nostra companya Anna Parisi ens en fa una completa crònica:

canborrell03

Recorregut naturalista

“L’antiga masia testimonia l’ús agrícola de Collserola, tot i que actualment està destinada a un ús purament terciari com a restaurant. Als seus voltants es visualitzen encara terrenys d’antigues feixes de conreu. Amb l’abandó de l’agricultura a la zona, el sector forestal hi ha anat guanyant terreny. El territori agrícola, encara interessant, és la zona preferida per algunes espècies com les puputs, que viuen a zones obertes herbàcies o agrícoles, i altres espècies que nien, crien i viuen al bosc però utilitzen els caps oberts per caçar.

En aquesta zona veiem espècies herbàcies molt lligades a terrenys amb molta matèria orgànica, com els cards marians, associats a zones on vivien animals de granja i, per tant, hi havia molts fems (matèria orgànica).

Passem per un sector de bosc nu de sotabosc i estat herbaci. Moltes vegades això és interpretat com a bosc net, quan en realitat és un bosc incomplet. El bosc mediterrani d’alzinar, la comunitat climàcica d’aquest sector de Collserola, és un bosc amb sotabosc i estat arbustiu, herbaci i lianes. Així garanteix la màxima biodiversitat i presència d’ocells.

Arribem a la riera de Sant Medir, curs d’aigua mediterrani. A la fondalada, on hi ha més humitat, veiem vegetació més verda, falgueres i també avellaners. L’alt talús és testimoni del gruix de sòl i de l’erosió que el curs d’aigua ha provocat al llarg dels segles, tot i que probablement els moments de més erosió han estat associats a episodis singulars de rierades més agressives.

Una mica més endavant, ens trobem a l’aiguabarreig de la riera de Sant Medir i el torrent de les Monelles, que és el que alimenta el pantà. La torrentera presenta un estat de profunda erosió, causada tant pel procés natural de l’aigua com per la hiperfreqüentació: s’hi detecten antigues roderes de carro, i actualment són nombrosos els excursionistes que hi passen i les bicicletes que hi baixen fent cross (activitat no permesa i de la qual vam ser testimonis).

Un cop remuntat el torrent, arribem fins la carena: som al punt més alt, on, per tant, hi ha menys presència de sòl. Hi trobem molsa ‘protectora’, especialment valuosa en aquestes latituds i en aquest substrat més rocós i assolellat.

canborrell01

Actuació al pantà

També hi trobem arbres caiguts, la majoria pins blancs vells. Amb l’abandó de l’agricultura, les primeres reforestacions es van fer amb pins; però, amb el pas del temps, l’alzinar va recuperant el seu espai natural: amb la progressió de les alzines (i l’aparició de més ombra), els pins ja no poden brotar i els vells van morint. De vegades es planteja protegir alguns àrees de pineda perquè algunes espècies que hi viuen, com els esquirols, reculen amb la seva desaparició. La presència d’arbres caiguts a la zona hi ha fet incrementar el nombre de picots: fa deu anys no hi havia constància de presència de picot garser a Collserola. També hi van canviant les espècies de bolets associades.

Continuant el camí, veiem estepes (Cistus) característiques de Collserola i del Mediterrani. Als sectors silícics, com la majoria de Collserola, hi apareix estepa borrera (Cistus lauriifolius, de flor blanca) o estepa blanca (de flor rosa, més tolerant). Als sectors calcaris, en canvi, no hi ha estepa sinó farigola.

El pantà de Can Borrell es va construir per abastir d’aigua els conreus de la zona. S’alimenta de pluja i del torrent de les Monelles. Hi està prevista una intervenció amb passarel·les lleugeres de fusta (de baix impacte) i amb plafons informatius sobre la fauna.

L’existència d’una làmina d’aigua constant en aquest sector boscós afavoreix la presència d’espècies d’aus una mica més grans que no tenen prou amb els petits cursos d’aigua o que s’alimenten d’insectes aquàtics, com el ratpenat de cua llarga i el bernat pescaire”.

S.O.S. Delta del Llobregat

Ricard Gutiérrez | Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat

Fa un temps, a un altre lloc, vaig emprar aquesta imatge, o una de semblant, per denunciar l’estat de conservació d’un espai públic en el límit sud del terme municipal: els voltants de la bassa de la Torre Gran i l’espai que era l’antic dipòsit municipal de vehicles. Després d’un important ressò mediàtic, es va aconseguir que es netegés.

No obstant això, la deixadesa i l’escassíssim interès en aquesta zona potser només la visitem un grapat de persones, la meitat de fora de la ciutat, fa que sigui la veritable catifa sota la qual es pot amagar tota la porqueria que altres van abocant. Siguin restes de cable de coure pelat, residus inerts de tota mena i fins i tot el que sembla ja un habitatge precari. Us adjunto quatre fotos.

7.5.2014 Cada setmana s’hi acumula més porqueria

Ver la entrada original 344 palabras más

AGENDA

26 d’octubre
Actuació forestal de voluntariat, a Collserola.
---------------------------
27 d’octubre
Xerrada: Canvi climàtic: anem cap a una sisena extinció?, a Barcelona.
---------------------------
7 de novembre
Sortida: Els bolets del delta del Llobregat, al Delta del Llobregat.
---------------------------
+ Agenda

MY GREEN ENERGY PLANET

El juego virtual de WWF por un mundo renovable:
¡Échale una partida al cambio climático! My Green Planet: El juego virtual de WWF por una realidad energética sostenible
Les opinions de persones alienes al Grup WWF Barcelona que s'expressen en aquest blog són personals i representen exclusivament als seus autors, que en són els únics responsables. El Grup WWF Barcelona no necessàriament comparteix aquestes opinions.

Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

Únete a otros 99 seguidores

Posts

mayo 2014
L M X J V S D
« Abr   Jun »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Tree-Nation, Plantar árboles por un mundo mejor

Grup Barcelona-WWF

Somos un grupo de voluntarios de WWF que hemos formado un grupo local. Difundimos las campañas globales de WWF (la Hora del Planeta, Big Jump...) y tenemos proyectos propios para concienciar a la población y conservar nuestros espacios naturales más cercanos y más amenazados. Nuestros intereses prioritarios son la Biodiversidad y el Cambio Climático.

tweets del grupo

  • RT @WWFespana: Como la semana pasada fue el 50 aniversario del Parque Natural de #Doñana, nuestro secretario general @jcdelolmowwf cuenta t… 18 hours ago
  • RT @WWFMadrid: Ayer nos acercamos a Tielmes q hacer una limpieza y, nos encontramos con ¡un bombín de un coche! 🚗🔑 (entre otra #basuraleza18 hours ago
  • RT @jcdelolmowwf: Agricultura super intensiva, robo de agua, nitratos y grandes dosis de connivencia e inacción local: razones de la asfixi… 18 hours ago
  • RT @WWFespana: Las 10 puñaladas al Mar Menor: 1️⃣Metales pesados mezclados con la arena 2️⃣20.000 hectáreas de regadío ilegales 3️⃣300.000… 18 hours ago

Flickr Photos

Anuncios