Han passat gairebé tres anys des que El Bulli, considerat el millor restaurant del món en diverses ocasions, va tancar portes al públic. Des de llavors, Ferran Adrià i el seu equip han treballat per transformar la seva proposta gastronòmica i de recerca en un nou projecte anomenat El Bulli Foundation. Aquest projecte contempla la instauració d’un espai de creació molt més ampli, estructurat en tres divisions (El Bulli 1846, El Bulli DNA i la Bullipedia), que inclou la posada en funcionament d’una mena de casa-museu oberta als visitants al mateix paratge on era el restaurant, la Cala Montjoi de Roses.

montjoi01

Foto: Charles Haynes

La creació d’El Bulli Foundation (i especialment la construcció d’aquesta casa-museu, El Bulli 1846) suposaria una ampliació important de les instal·lacions que fins ara ocupava el restaurant a la Cala Montjoi. El projecte arquitectònic i paisatgístic compta amb una superfície prevista de 5.411 m2, la qual cosa suposaria un ampliació de més de 3.000 m2. Tot això, en una zona de protecció especial: el Parc Natural del Cap de Creus.

Els responsables d’El Bulli Foundation ho presenten com un “projecte públic de primer ordre” que, a més de mantenir viu el llegat d’El Bulli, vol “contribuir a la internacionalització de Catalunya i a la projecció de la cuina d’avantguarda”. En aquest sentit, Adrià i el seu equip tenen previst donar els nous espais de la Cala Montjoi a la Generalitat de Catalunya per tal de compartir el projecte amb la ciutadania catalana.

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta proposta, el Palau Robert de Barcelona ha organitzat una exposició pública sobre El Bulli Foundation que romandrà oberta als visitants fins a finals de juliol. S’hi pot veure una maqueta de les noves instal·lacions i accedir a diferents documents que expliquen els detalls d’un projecte que, segons els seus responsables, ha estat dissenyat de tal manera que minimitzi l’impacte ambiental de la construcció. Algunes de les accions previstes són soterrar gran part de les instal·lacions i integrar-les a l’arbrat mitjançant murs de pedra que simulen les feixes típiques de la zona, contribuir a l’eliminació d’espècies exòtiques o fomentar l’accés a l’espai a través de vies de senderisme, rutes en bicicleta o vans llançadora per reduir l’ús del transport privat.

 

Manifest ecologista

montjoi03

Foto: Yannick Carer

Davant això, diferents organitzacions ecologistes han signat un manifest on qüestionen la conveniència de tirar endavant aquest projecte. Argumenten que El Bulli 1846 “posa en perill la conservació dels valors naturals” de la Cala Montjoi, els mateixos valors que van fer que aquest espai fos preservat per la llei i declarat Paratge Natural d’Interès Nacional. Recorden, de fet, que el projecte “incompleix tota normativa urbanística i ambiental”, i lamenten que la Generalitat doni suport actiu a la iniciativa i estigui “promovent al Parlament de Catalunya una llei feta a mida per poder dur-la a terme”.

El passat 20 de juny, Depana va organitzar a Barcelona una xerrada-debat al voltant del projecte i del manifest sota el títol “El Bulli Foundation, una altra mirada”. Enfocada com un debat d’idees, la xerrada es proposava analitzar fins a quin punt El Bulli 1846 és un projecte urbanístic respectuós amb el medi ambient, si el Parc Natural del Cap de Creus és l’espai idoni per construir-lo i si mereix una llei a mida per legalitzar-lo. A l’acte, inspirat en el debat organitzat per IAEDEN a Figueres el passat mes de maig, hi van participar Eduard de Ribot, advocat; Lluís Toldrà, advocat i membre de Depana; Itziar Gonzàlez, arquitecta; Mikel Zabala, biòleg del CSIC; Josep M. Mallarach, consultor ambiental; i, com a moderador, José Luis Gallego, periodista i naturalista.

D’entrada, els participants van voler deixar palès que no es mostren contraris al projecte d’El Bulli Foundation, sinó al seu emplaçament a la Cala Montjoi. Per justificar el seu punt de vista, van prendre com a base els tres arguments centrals del manifest:

1. “Cala Montjoi no és l’indret idoni per desenvolupar un projecte d’aquestes dimensions”. I és que El Bulli 1846 entra en conflicte amb les lleis de protecció del patrimoni natural de Catalunya, que prohibeixen construir en aquest indret. Segons els participants, la cala no demana una intervenció d’aquestes característiques. A més, per molt respectuosa que sigui, acabarà tenint-hi un impacte ambiental. Un dels riscos que van destacar és la sobrefreqüentació: “Passarà de ser un restaurant exclusiu a un projecte que serà visitat per centenars de milers de persones”, va recordar Mikel Zabala.

montjoi02

Foto: Hugo Pardo Kuklinski

2. “Cal avaluar seriosament el precedent d’excepcionalitat que constituiria la llei proposada”. Per tirar endavant aquest projecte, caldria modificar la normativa actual. Eduard de Ribot es va preguntar fins a quin punt és lícit canviar la llei excepcionalment per un únic cas. Per la seva banda, Lluís Toldrà va advertir que “una excepció de la llei suposaria crear un precedent” i donaria via lliure a possibles actuacions similars en el futur.

3. “No hi ha justificació possible per considerar aquest projecte d’interès públic de primer ordre”. Josep M. Mallarach va assenyalar que preservar els espais protegits també és interès públic de primer ordre. En aquest sentit, els participants ho van plantejar com una qüestió de valors on calia veure què ha de prevaldre: la defensa del medi ambient o els interessos econòmics.

Per concloure el debat, els participants van manifestar la seva confiança en la ciutadania per fer sentir la seva veu i aturar el projecte. “Ens hem de solidaritzar tots amb aquesta causa perquè és un precedent. Cal visibilitzar la unió del territori”, va assegurar Itziar Gonzàlez.

Finalment, van assenyalar la necessitat de preservar el territori si es vol preservar la identitat. Tal com ho va expressar Mikel Zabala: “Ha de néixer una nova humanitat, i el primer que s’ha de fer és respectar el país i el territori pensant en les generacions que vindran”.

 

Si voleu signar el Manifest de les entitats ecologistes sobre el projecte d’El Bulli Foundation al Cap de Creus, cliqueu aquest enllaç.