You are currently browsing chusdiaz’s articles.

S.O.S. Delta del Llobregat

Els nous accessos viaris al Port de Barcelona estan basats en estudis d’impacte ambiental totalment desfasats, mostra de la deixadesa de les administracions en aquesta matèria. Un dels últims projectes de la bombolla d’infraestructures que es va patir especialment al delta del Llobregat, i que porta més de 12 anys tramitant-se.

Nota de Premsa

El Prat, 22 de juliol de 2014

El projecte de “Nuevos Accesos Ferroviarios y Viarios al Puerto de Barcelona” va començar a tramitar-se al maig del 2002 i l’Estudi d’Impacte Mediambiental data de maig del 2006. La tramitació va finalitzar amb l’aprovació de la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) al setembre del 2007.

D’altra banda, els aspectes mediambientals del projecte, s’han fet sobre la base d’informes i estudis que daten d’un període comprès entre el 2002 i el 2006, de fa ja més de set anys, clarament obsolets tenint en compte el dinamisme de la zona.

Ver la entrada original 643 palabras más

Han passat gairebé tres anys des que El Bulli, considerat el millor restaurant del món en diverses ocasions, va tancar portes al públic. Des de llavors, Ferran Adrià i el seu equip han treballat per transformar la seva proposta gastronòmica i de recerca en un nou projecte anomenat El Bulli Foundation. Aquest projecte contempla la instauració d’un espai de creació molt més ampli, estructurat en tres divisions (El Bulli 1846, El Bulli DNA i la Bullipedia), que inclou la posada en funcionament d’una mena de casa-museu oberta als visitants al mateix paratge on era el restaurant, la Cala Montjoi de Roses.

montjoi01

Foto: Charles Haynes

La creació d’El Bulli Foundation (i especialment la construcció d’aquesta casa-museu, El Bulli 1846) suposaria una ampliació important de les instal·lacions que fins ara ocupava el restaurant a la Cala Montjoi. El projecte arquitectònic i paisatgístic compta amb una superfície prevista de 5.411 m2, la qual cosa suposaria un ampliació de més de 3.000 m2. Tot això, en una zona de protecció especial: el Parc Natural del Cap de Creus.

Els responsables d’El Bulli Foundation ho presenten com un “projecte públic de primer ordre” que, a més de mantenir viu el llegat d’El Bulli, vol “contribuir a la internacionalització de Catalunya i a la projecció de la cuina d’avantguarda”. En aquest sentit, Adrià i el seu equip tenen previst donar els nous espais de la Cala Montjoi a la Generalitat de Catalunya per tal de compartir el projecte amb la ciutadania catalana.

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta proposta, el Palau Robert de Barcelona ha organitzat una exposició pública sobre El Bulli Foundation que romandrà oberta als visitants fins a finals de juliol. S’hi pot veure una maqueta de les noves instal·lacions i accedir a diferents documents que expliquen els detalls d’un projecte que, segons els seus responsables, ha estat dissenyat de tal manera que minimitzi l’impacte ambiental de la construcció. Algunes de les accions previstes són soterrar gran part de les instal·lacions i integrar-les a l’arbrat mitjançant murs de pedra que simulen les feixes típiques de la zona, contribuir a l’eliminació d’espècies exòtiques o fomentar l’accés a l’espai a través de vies de senderisme, rutes en bicicleta o vans llançadora per reduir l’ús del transport privat.

 

Manifest ecologista

montjoi03

Foto: Yannick Carer

Davant això, diferents organitzacions ecologistes han signat un manifest on qüestionen la conveniència de tirar endavant aquest projecte. Argumenten que El Bulli 1846 “posa en perill la conservació dels valors naturals” de la Cala Montjoi, els mateixos valors que van fer que aquest espai fos preservat per la llei i declarat Paratge Natural d’Interès Nacional. Recorden, de fet, que el projecte “incompleix tota normativa urbanística i ambiental”, i lamenten que la Generalitat doni suport actiu a la iniciativa i estigui “promovent al Parlament de Catalunya una llei feta a mida per poder dur-la a terme”.

El passat 20 de juny, Depana va organitzar a Barcelona una xerrada-debat al voltant del projecte i del manifest sota el títol “El Bulli Foundation, una altra mirada”. Enfocada com un debat d’idees, la xerrada es proposava analitzar fins a quin punt El Bulli 1846 és un projecte urbanístic respectuós amb el medi ambient, si el Parc Natural del Cap de Creus és l’espai idoni per construir-lo i si mereix una llei a mida per legalitzar-lo. A l’acte, inspirat en el debat organitzat per IAEDEN a Figueres el passat mes de maig, hi van participar Eduard de Ribot, advocat; Lluís Toldrà, advocat i membre de Depana; Itziar Gonzàlez, arquitecta; Mikel Zabala, biòleg del CSIC; Josep M. Mallarach, consultor ambiental; i, com a moderador, José Luis Gallego, periodista i naturalista.

D’entrada, els participants van voler deixar palès que no es mostren contraris al projecte d’El Bulli Foundation, sinó al seu emplaçament a la Cala Montjoi. Per justificar el seu punt de vista, van prendre com a base els tres arguments centrals del manifest:

1. “Cala Montjoi no és l’indret idoni per desenvolupar un projecte d’aquestes dimensions”. I és que El Bulli 1846 entra en conflicte amb les lleis de protecció del patrimoni natural de Catalunya, que prohibeixen construir en aquest indret. Segons els participants, la cala no demana una intervenció d’aquestes característiques. A més, per molt respectuosa que sigui, acabarà tenint-hi un impacte ambiental. Un dels riscos que van destacar és la sobrefreqüentació: “Passarà de ser un restaurant exclusiu a un projecte que serà visitat per centenars de milers de persones”, va recordar Mikel Zabala.

montjoi02

Foto: Hugo Pardo Kuklinski

2. “Cal avaluar seriosament el precedent d’excepcionalitat que constituiria la llei proposada”. Per tirar endavant aquest projecte, caldria modificar la normativa actual. Eduard de Ribot es va preguntar fins a quin punt és lícit canviar la llei excepcionalment per un únic cas. Per la seva banda, Lluís Toldrà va advertir que “una excepció de la llei suposaria crear un precedent” i donaria via lliure a possibles actuacions similars en el futur.

3. “No hi ha justificació possible per considerar aquest projecte d’interès públic de primer ordre”. Josep M. Mallarach va assenyalar que preservar els espais protegits també és interès públic de primer ordre. En aquest sentit, els participants ho van plantejar com una qüestió de valors on calia veure què ha de prevaldre: la defensa del medi ambient o els interessos econòmics.

Per concloure el debat, els participants van manifestar la seva confiança en la ciutadania per fer sentir la seva veu i aturar el projecte. “Ens hem de solidaritzar tots amb aquesta causa perquè és un precedent. Cal visibilitzar la unió del territori”, va assegurar Itziar Gonzàlez.

Finalment, van assenyalar la necessitat de preservar el territori si es vol preservar la identitat. Tal com ho va expressar Mikel Zabala: “Ha de néixer una nova humanitat, i el primer que s’ha de fer és respectar el país i el territori pensant en les generacions que vindran”.

 

Si voleu signar el Manifest de les entitats ecologistes sobre el projecte d’El Bulli Foundation al Cap de Creus, cliqueu aquest enllaç.

S.O.S. Delta del Llobregat

16  de maig 2014 | La Riuada

L’empresa Estatal Aena ha decidit construir un Heliport dins del recinte de l’Aeroport del Prat. Aquest projecte pretén que el nou Heliport del Prat gestioni la totalitat de la oferta de vols amb Helicòpter de Barcelona, rivalitzant de forma directa amb la terminal ja existent del Port. La demanda d’helicòpters a la capital catalana és especialment elevada quan es celebren esdeveniments que acullen molts estrangers amb elevat poder adquisitiu com pot ser la prova del mundial de F1 a Montmeló. Aquest projecte també cal situar-lo dins l’augment de vols privats que esta rebent l’Aeroport del Prat. Aquesta alta afluència de vols corporatius porta conseqüentment el creixement de la demanda d’helicòpters per a vols de curt recorregut i així mateix ha portat a Aena a construir l’Heliport.HP_mapa

Aquest projecte es va fer públic al 2008, recentment el BOE ha publicat una resolució de la…

Ver la entrada original 291 palabras más

El passat 26 d’abril, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va organitzar una trobada de treball per a totes les entitats que, en col·laboració amb aquest organisme, participen en tasques de millora dels espais naturals i construïts de Collserola o promouen activitats divulgatives sobre els valors del parc. La trobada tenia com a objectiu que les associacions implicades a Collserola poguessin presentar els seus projectes, intercanviar experiències i establir contactes per a possibles sinergies.

canborrell04

Pantà de Can Borrell

El nostre grup de voluntaris va ser convidat a la sessió perquè, com ja us hem explicat en ocasions anteriors, mantenim un petit projecte de reforestació al Parc i també hem participat en diferents tasques de millora conjuntament amb altres entitats. Aquesta crònica ha estat escrita gràcies a la informació aportada per la nostra companya Anna Parisi, un dels voluntaris que van assistir a la trobada.

La jornada de formació compartida entre els tècnics del Consorci i les entitats que realitzen activitats al Parc Natural va tenir lloc a la Masia Can Borrell. Com a representant del Consorci, Glòria Arribas va encetar la reunió explicant que aquest organisme té molt clar que el voluntariat és un espai de relació amb la ciutadania, i per aquest motiu va posar en marxa tant el programa de voluntaris del Parc (actualment n’hi ha 93) com el programa de col·laboració amb entitats de voluntariat ambiental (més d’una vintena).

Tot seguit va arribar el torn de presentar els projectes de les entitats assistents. El Centre Excursionista de l’Ateneu de Sant Just s’ocupa de netejar camins i fonts a la riera Bonet i al sector de Molins de Rei. Depana, entitat amb la qual WWF Barcelona ha col·laborat en diverses ocasions, realitza diferents actuacions al Parc i duu a terme tasques de botànica pràctica, formadora i atractiva per al voluntariat a través del Grup d’Acció Forestal (GAF). Quant al grup ecologista Alnus-Cepa de Sant Just, participa activament en l’impuls de la sostenibilitat al seu municipi, a més d’organitzar sortides de divulgació de natura i exposicions.

canborrell02

Mascaró i Raspall, guies de la sortida

Per la seva banda, Fes Fonts Fent Fonting es dedica a localitzar i georeferenciar les fonts de Collserola: en fa una recerca històrica, les restaura i crea itineraris entre fonts. De l’Espai de Recerca pel Patrimoni d’El Papiol, en podem destacar activitats com l’elaboració d’un cens d’arbres monumentals al municipi o un projecte de reintroducció de l’òliba (Tyto alba), espècie protegida a Catalunya, mitjançant la tècnica del hacking (alliberament assistit). I l’Associació de Veïns de la Font del Gos, que ha començat a col·laborar enguany amb el Parc com a resultat d’un moviment de participació ciutadana, busca la millora de l’entorn d’aquest barri.

Totes les entitats van mostrar el seu interès en fer xarxa i trobar sinergies. Aquesta coordinació els permetria gaudir d’assessorament tècnic unificat i potenciar les seves accions gràcies a poder comptar amb un major nombre de voluntaris participant-hi o a l’especialització de les intervencions. En aquest sentit, Glòria Arribas va animar les associacions a anunciar les seves accions a l’agenda d’activitats al Parc.

Un cop acabada la reunió, la trobada va continuar amb una sessió informativa sobre el projecte de restauració i millora del pantà de Can Borrell. La sessió va consistir en una visita guiada al pantà a càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Consorci en Gestió de l’Ús Públic la Divulgació i l’Educació Ambiental, i de Pep Mascaró, cap del servei de Projectes i Obres.

 

Recorregut naturalista

Alfons Raspall va enriquir el recorregut des de la Masia Can Borrell fins al pantà amb un seguit d‘explicacions realment interessants sobre la biodiversitat d’aquesta zona de Collserola. La nostra companya Anna Parisi ens en fa una completa crònica:

canborrell03

Recorregut naturalista

“L’antiga masia testimonia l’ús agrícola de Collserola, tot i que actualment està destinada a un ús purament terciari com a restaurant. Als seus voltants es visualitzen encara terrenys d’antigues feixes de conreu. Amb l’abandó de l’agricultura a la zona, el sector forestal hi ha anat guanyant terreny. El territori agrícola, encara interessant, és la zona preferida per algunes espècies com les puputs, que viuen a zones obertes herbàcies o agrícoles, i altres espècies que nien, crien i viuen al bosc però utilitzen els caps oberts per caçar.

En aquesta zona veiem espècies herbàcies molt lligades a terrenys amb molta matèria orgànica, com els cards marians, associats a zones on vivien animals de granja i, per tant, hi havia molts fems (matèria orgànica).

Passem per un sector de bosc nu de sotabosc i estat herbaci. Moltes vegades això és interpretat com a bosc net, quan en realitat és un bosc incomplet. El bosc mediterrani d’alzinar, la comunitat climàcica d’aquest sector de Collserola, és un bosc amb sotabosc i estat arbustiu, herbaci i lianes. Així garanteix la màxima biodiversitat i presència d’ocells.

Arribem a la riera de Sant Medir, curs d’aigua mediterrani. A la fondalada, on hi ha més humitat, veiem vegetació més verda, falgueres i també avellaners. L’alt talús és testimoni del gruix de sòl i de l’erosió que el curs d’aigua ha provocat al llarg dels segles, tot i que probablement els moments de més erosió han estat associats a episodis singulars de rierades més agressives.

Una mica més endavant, ens trobem a l’aiguabarreig de la riera de Sant Medir i el torrent de les Monelles, que és el que alimenta el pantà. La torrentera presenta un estat de profunda erosió, causada tant pel procés natural de l’aigua com per la hiperfreqüentació: s’hi detecten antigues roderes de carro, i actualment són nombrosos els excursionistes que hi passen i les bicicletes que hi baixen fent cross (activitat no permesa i de la qual vam ser testimonis).

Un cop remuntat el torrent, arribem fins la carena: som al punt més alt, on, per tant, hi ha menys presència de sòl. Hi trobem molsa ‘protectora’, especialment valuosa en aquestes latituds i en aquest substrat més rocós i assolellat.

canborrell01

Actuació al pantà

També hi trobem arbres caiguts, la majoria pins blancs vells. Amb l’abandó de l’agricultura, les primeres reforestacions es van fer amb pins; però, amb el pas del temps, l’alzinar va recuperant el seu espai natural: amb la progressió de les alzines (i l’aparició de més ombra), els pins ja no poden brotar i els vells van morint. De vegades es planteja protegir alguns àrees de pineda perquè algunes espècies que hi viuen, com els esquirols, reculen amb la seva desaparició. La presència d’arbres caiguts a la zona hi ha fet incrementar el nombre de picots: fa deu anys no hi havia constància de presència de picot garser a Collserola. També hi van canviant les espècies de bolets associades.

Continuant el camí, veiem estepes (Cistus) característiques de Collserola i del Mediterrani. Als sectors silícics, com la majoria de Collserola, hi apareix estepa borrera (Cistus lauriifolius, de flor blanca) o estepa blanca (de flor rosa, més tolerant). Als sectors calcaris, en canvi, no hi ha estepa sinó farigola.

El pantà de Can Borrell es va construir per abastir d’aigua els conreus de la zona. S’alimenta de pluja i del torrent de les Monelles. Hi està prevista una intervenció amb passarel·les lleugeres de fusta (de baix impacte) i amb plafons informatius sobre la fauna.

L’existència d’una làmina d’aigua constant en aquest sector boscós afavoreix la presència d’espècies d’aus una mica més grans que no tenen prou amb els petits cursos d’aigua o que s’alimenten d’insectes aquàtics, com el ratpenat de cua llarga i el bernat pescaire”.

S.O.S. Delta del Llobregat

Ricard Gutiérrez | Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat

Fa un temps, a un altre lloc, vaig emprar aquesta imatge, o una de semblant, per denunciar l’estat de conservació d’un espai públic en el límit sud del terme municipal: els voltants de la bassa de la Torre Gran i l’espai que era l’antic dipòsit municipal de vehicles. Després d’un important ressò mediàtic, es va aconseguir que es netegés.

No obstant això, la deixadesa i l’escassíssim interès en aquesta zona potser només la visitem un grapat de persones, la meitat de fora de la ciutat, fa que sigui la veritable catifa sota la qual es pot amagar tota la porqueria que altres van abocant. Siguin restes de cable de coure pelat, residus inerts de tota mena i fins i tot el que sembla ja un habitatge precari. Us adjunto quatre fotos.

7.5.2014 Cada setmana s’hi acumula més porqueria

Ver la entrada original 344 palabras más

El pasado 19 de febrero, nuestro grupo tuvo la oportunidad de volver a exponer en público su presentación sobre consumo responsable. Los dos autores de la presentación, Agustí Cruz y Víctor Díaz, se encargaron de explicarla en la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet de Barcelona. Abordando conceptos como consumo responsable, consumo de primera necesidad o consumismo, la exposición de nuestros compañeros nos hizo reflexionar sobre las decisiones que tomamos a la hora de comprar un producto, preguntándonos si responden a urgencias reales o a simples caprichos, y nos descubrió sus consecuencias sociales y medioambientales.

Víctor y Agustí iniciaron su presentación haciéndonos ver la influencia excesiva de la publicidad sobre nuestras decisiones de compra al despertar en nosotros una necesidad de consumir productos que, por lo general, nada tiene que ver con nuestras auténticas necesidades vitales. Ese consumismo irracional provoca muchas más consecuencias negativas que positivas, tanto a nivel personal como social o medioambiental. Y fue en este último aspecto en el que se centró la presentación.

Para analizar con mayor detalle los efectos del consumismo sobre el medio ambiente, nuestros compañeros tomaron como ejemplo la producción de un teléfono móvil: desglosaron sus principales componentes, señalando con qué materiales había sido fabricado, sus países de procedencia y las consecuencias que había supuesto la extracción de esos materiales. De esa manera pudimos descubrir, por citar sólo uno de sus componentes, que la producción de un móvil requiere coltán, un mineral que procede principalmente del Congo. La extracción de coltán comporta efectos devastadores, entre ellos la deforestación, matanza de animales en peligro de extinción como los gorilas, financiación de guerras regionales, trabajo en condiciones infrahumanas e incluso muertes infantiles.

Con ejemplos como este, la presentación nos hizo entender que conocer a fondo las consecuencias de la producción de determinados productos antes de comprarlos nos puede llevar a replantearnos hasta qué punto necesitamos tenerlos, o cuando menos renovarlos con tanta frecuencia.

Por otra parte, Agustí y Víctor llamaron nuestra atención sobre el destino de los productos una vez que nos dejan de ser útiles. Muchos de los móviles, por seguir con el mismo ejemplo, o dispositivos tecnológicos de los que nos deshacemos sin pensarlo en el primer mundo acaban en vertederos de poblaciones del tercer mundo, donde es más económico gestionar este tipo de residuos. A menudo, esos vertederos no cuentan con las infraestructuras adecuadas, con los consecuentes impactos ambientales (contaminación del aire y del agua) y efectos nocivos sobre la salud de los habitantes de la zona.

La exposición de nuestros compañeros acabó invitándonos a reflexionar sobre nuestros deseos antes adquirir un producto, valorando si realmente lo necesitamos y siendo conscientes de los efectos que nuestra decisión puede tener sobre el medio ambiente a largo plazo. Al fin y al cabo, como decía el lema que encabezaba la presentación, nosotros escogemos día tras día en qué planeta queremos vivir.

 

El Grupo WWF Barcelona ofrece su presentación sobre consumo responsable de manera gratuita. Si os interesa que la expongamos en vuestra entidad o centro, podéis contactar con nosotros a través de grupbarcelona@wwf.es

La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) organizó, hace unas semanas, una charla para debatir cómo afectará al voluntariado ambiental la nueva Ley catalana del voluntariado. Uno de nuestros compañeros, Brian Ventura, que también es abogado, asistió al encuentro y analizó los puntos más importantes de esta nueva ley en un interesante y detallado artículo que publicó en su blog. Os dejamos un resumen:

El punto de partida de esta reseña se centra en el anteproyecto de ley del voluntariado en Cataluña. (ALVC en adelante).

Se trata del primer proyecto de ley del voluntariado en Cataluña que pretende poner las bases y definir el concepto jurídico de voluntario y delimitarlo, y diferenciarlo con los diferentes tipos de acciones de participación y de colaboración ciudadana que a pesar de ser altruista, gratuita, solidaria y tener un carácter voluntario, no se podrían englobar dentro del concepto legal de “voluntario” modelo que defiende la normativa catalana.

En consecuencia, debemos entender como voluntario en base al art. 2 del ALVC donde se establece el ámbito de aplicación:

“Les persones voluntàries que portin a terme la seva activitat a Catalunya i a les entitats privades sense ànim de lucre que comptin amb voluntariat, que desenvolupin majoritàriament les seves activitats a Catalunya o que hi tinguin la seva seu o una delegació. A aquests efectes, preval allò que disposin els estatuts de l’entitat. No són objecte de regulació d’aquesta Llei les accions solidàries que, tot i desenvolupar-se de manera lliure i sense compensació econòmica, es duen a terme al marge d’entitats privades sense ànim de lucre; ni les accions que es desenvolupen per parentiu, amistat, per causa de la relació laboral, acadèmica o derivada d’una obligació jurídica o de pertinença o les dutes a terme per interès propi d’una persona o d’un col·lectiu”

Como podemos observar en el redactado quedan excluidos de la normativa las acciones solidarias, gratuitas y voluntarias que comentábamos anteriormente, y que indicábamos que se podían entender como acciones puntuales de participación o simplemente de acciones voluntarias.

La idea que podemos extraer de ello es que el voluntariado es una de las formas de actuación o de manera de participar voluntariamente. Sin embargo, hay distintas formas de participar y lo que pretende la normativa catalana es que no todo sea catalogado como voluntariado en sentido estricto.

En este punto tenemos uno de los principales conflictos de la normativa, ya que tenemos claramente delimitado qué se entiende por voluntariado, y desde una óptica jurídico-legal, pero inevitablemente por otra parte tenemos aquellos actos voluntarios o también llamados acciones voluntarias de participación no englobadas en ésta ley.

A nuestro entender tenemos un vacío legal ya que no existe regulación para aquellos actos voluntarios que no son considerados voluntariado, estamos ante un inseguridad jurídica en la medida que todos aquellos actos que no ésta dentro del ámbito de aplicación de la ley, no cuentan con los mismo derechos y obligaciones y carecen por lo tanto de uno de los derechos que se considera básico, el de contar con la suscripción de un seguro de responsabilidad por accidentes y de responsabilidad civil o por daños a terceros.

Analizando el plano estrictamente medioambiental, debemos indicar que la nueva regulación no tiene por objeto dar soluciones concretas al voluntariado ambiental, ya que la finalidad es dar una regulación de carácter general  a todo el voluntariado y como se ha comentado anteriormente diferenciarlo de las diferentes formas de actuación, así como rellenar el vacío de normativa específica de carácter autonómico, ya que de ésta manera pasaríamos a regularnos por la norma autonómica, y no por la estatal, la Ley 6/1996, de 15 de enero, de Voluntariado

(…)

Rescatando lo anterior, y para observar que estamos ante una regulación general y no específica, podemos ver que el texto establece los derechos y deberes de las personas voluntarias y de las entidades y en su art. 5, define los 5 ámbitos de actuación del voluntariado (entre los que destacamos el ambiental, ya que es la única mención que se hace al respecto en la normativa), de la siguiente manera:

Social: centra la seva activitat a atendre les persones, especialment els col·lectius més vulnerables, en situació de risc o amb necessitats, tot promovent la justícia social amb la finalitat d’aconseguir el respecte a la dignitat de les persones i el seu benestar i contribuir a la millora de la seva qualitat de vida.

Comunitari: centra la seva activitat en el grup, en el conjunt d’individus, en la col·lectivitat o la comunitat com a espai motor de l’actuació per promoure la convivència, la millora de les condicions socioeconòmiques, la cohesió i la participació socials amb la finalitat de promocionar la participació conjunta com a espai d’integració a la vida ciutadana. S’hi engloben les activitats de lleure, educatives i de formació, d’informació i assessorament, veïnals, socioculturals i esportives.

Cultural: centra la seva activitat en la cultura com a referent de l’actuació amb la finalitat de contribuir en sentit ampli a la dinamització cultural en els àmbits de la cultura popular i tradicional, la difusió i la defensa del patrimoni cultural, l’impuls de la producció cultural o artística i la dinamització cultural associativa.

Ambiental: centra la seva activitat en el medi i en l’entorn ambiental com a espai físic en el qual ens movem i ens desenvolupem amb la finalitat de promoure la conservació i millora del medi ambient i la seva biodiversitat per tal de fer possible un món més sostenible mitjançant accions diverses relacionades amb l’educació i la sensibilització ambiental, les bones pràctiques o les actuacions directes al territori.

Internacional: centra la seva activitat en la realitat d’altres països o en la representació no governamental de Catalunya a l’exterior amb la finalitat de donar resposta a la realitat global mitjançant accions d’educació per al desenvolupament, la pau i els drets humans, projectes de desenvolupament integral, de governança democràtica i d’activisme associatiu, així com intervencions sobre resolució de conflictes, foment de la no-violència, promoció del coneixement dels drets humans i de la seva defensa o d’acció humanitària i d’emergència.

El anteproyecto define las administraciones publicas y las entidades, qué se debe fomentar en los principios de colaboración, complementariedad y participación con el objetivo de fomentar los acuerdos entre los diferentes actores participantes en el territorio. Par poder lograr estos objetivos la Generalitat de Catalunya se dota de cuatro elementos estructurales que han de garantizar el modelo de relación de la administración con el sector: existencia de un órgano consultivo y asesor en materia de asociacionismo y voluntariado; diseño conjunto de las políticas publicas que afectan el sector; promoción e impulso del censo de entidades de voluntariado como registro público, y soporte a la formación del voluntariado llevada a cabo por las entidades.

De esta manera, la función de la administración pública ha de ser de colaboración, de fomento, de participación y de complementariedad, en relación con las entidades, lo que se busca con la norma es que el voluntario forme parte de la entidad y no sea un voluntario directamente dependiente del propio órgano público, ya que en muchos casos esta estructura parece que ha buscado suplantar puestos de trabajos por voluntarios.

(…)

Un aspecto que  también consideramos importante es la burocratización que supone los diferentes registros de las entidades. En base al art.9 del ALVC, que indica lo siguiente:

Article 9
Naturalesa jurídica
Les entitats privades sense ànim de lucre que comptin amb voluntariat, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, han d’estar legalment constituïdes, tenir personalitat jurídica pròpia o delegada, estar inscrites en els registres públics que els correspongui per la seva naturalesa, desenvolupar la seva activitat d’acord amb els principis expressats en l’article 4 i desenvolupar la seva activitat en un dels àmbits que estableix l’article 5.
A més, han d’estar inscrites en el Cens d’entitats de voluntariat de Catalunya

A raíz de este punto, como íbamos indicando, a nuestro parecer esa dualidad de inscripción supone una burocratización injustificada, por lo que entendemos que sería más factible la unificación de registros, o una hegemonía entre ambos, en la medida que la inscripción en un de los registros tenga efectos jurídicos en el censo.

(…)

Os recomendamos leer el artículo completo en el blog de Brian.

Fa unes setmanes us vam parlar de la xerrada que el nostre grup va fer a EcoLAB CanNova, durant la qual vam presentar el projecte “Mejora la energía de tu comunidad” de WWF. Com ja us vam comentar, en aquella ocasió vam compartir activitat amb un interessant projecte de conscienciació mediambiental: enGegA’t, un joc de taula sobre l’estalvi energètic.

enGegA't

enGegA’t, joc sobre estalvi energètic

enGegA’t va néixer a partir d’una idea de l’Ainhoa Azorín i la Maria Molist, dues joves emprenedores que buscaven la manera de divulgar conceptes sobre eficiència energètica de manera lúdica i conscienciar la població sobre la importància de l’estalvi. És un joc de taula pensat per jugar en equips, durant el qual els participants han d’afrontar diferents proves (ja siguin preguntes, qüestions de càlcul o jocs de tabú) que examinen els seus coneixements sobre eficiència energètica. A través d’aquestes proves, els jugadors repassen conceptes i aprenen consells per aconseguir estalvi energètic a la llar, l’escola o la feina.

Tots els elements que formen part d’enGegA’t fan referència a la temàtica del joc: des del taulell, que es basa en l’escala de qualificació energètica i guia els equips per un recorregut que va del valor més baix (G) al més alt (A), a les repercussions que els jugadors tenen quan guanyen (energifitxes) o perden (emissions de CO2). A mesura que els equips van pujant de categoria, accedeixen a unes targetes especials que els permeten triar un escenari energètic on invertir: en funció de la seva decisió, obtindran una recompensa o una altra al final de la partida. Amb això, els participants poden prendre més consciència del valor de l’energia.

Adreçat a un públic major de 14 anys, el joc està pensat tant per a particulars com per a empreses o administracions que vulguin fer-lo servir com a eina de sensibilització entre els seus treballadors. En aquest sentit, enGegA’t ofereix l’opció de personalitzar part de les targetes del joc amb conceptes relacionats amb el dia a dia de l’entitat en qüestió.

Algú pot trobar una mica arriscat llançar un joc de preguntes d’aquest estil en versió de taula, quan potser seria més rendible treure’l al mercat com a aplicació per a dispositius mòbils: això li permetria arribar a més gent i mantenir-se constantment actualitzat… Les responsables d’enGegA’t han volgut apostar per aquest format i fer-lo totalment sostenible: està produït de manera artesanal a la comarca d’Osona i fabricat amb materials reciclables. Amb tot, no descarten fer-ne una versió digital en el futur.

Actualment, el joc està disponible només en català. Si hi esteu interessats, podeu fer un cop d’ull al web d’enGegA’t per ampliar la informació.

EcoLAB CanNova es una consultoría de Barcelona especializada en bioconstrucción y gestión medioambiental. Además de su labor profesional, organiza un ciclo de charlas que ha bautizado como “Energy and me”, a las que invita periódicamente a diferentes ponentes cuyos proyectos encajan con su filosofía como empresa: defender el progreso sostenible y apoyar la creación de soluciones locales y personales para cuestiones globales.

ecolab01

Charla de WWF en EcoLAB CanNova

Pensando en una de esas charlas, EcoLAB CanNova contactó con nuestro grupo de voluntarios hace unas semanas para invitarnos a presentar el proyecto “Mejora la energía de tu comunidad” de WWF, y en especial “La comunidad eficiente 2.0”, una aplicación online que ofrece herramientas y consejos a las comunidades de vecinos para ayudarles a mejorar su eficiencia energética. Nuestro grupo aceptó la invitación y una de nuestras compañeras, Laura Pérez, acudió a la charla para exponer el proyecto.

“Mejora la energía de tu comunidad” tiene por objetivo promover una ciudad más sostenible y eficiente como forma de contribuir en la lucha contra el cambio climático. Para ello, WWF y sus colaboradores en el proyecto (la Fundación Reale, la Fundación Biodiversidad y el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) pretenden concienciar a la población sobre la necesidad de adoptar medidas de ahorro y eficiencia energética en los edificios, haciendo especial hincapié en la importancia de instalar sistemas que permitan aprovechar las energías renovables en régimen de autoconsumo.

El proyecto quiere hacer entender a los ciudadanos (y especialmente a las comunidades de vecinos) que esas medidas de rehabilitación energética no sólo permitirían reducir el consumo y las emisiones de CO2, sino que también mejorarían la calidad de vida de los habitantes del edificio y favorecerían una mayor independencia energética.

Y, para muestra, un botón. Partiendo de un estudio piloto de mejora energética que se realizó en un edificio de Madrid, el proyecto ofrece a los consumidores consejos específicos que permitirían ahorrar hasta un 80% de energía en su edificio. Por ejemplo, cambiar ventanas y puertas por otras más eficientes, sustituir las calderas antiguas, utilizar bombillas de bajo consumo, introducir electrodomésticos que consuman menos o instalar energías renovables.

La estrella del proyecto es una innovadora aplicación online, “La Comunidad Eficiente 2.0”, que permite a los ciudadanos observar los beneficios de la eficiencia energética de una manera práctica y personalizada. A través de esta aplicación, los usuarios pueden calcular el consumo energético de su propio hogar y realizar un análisis de sus emisiones de CO2 en función de los recursos que utilizan. También pueden descubrir cómo reducir su consumo hasta un 80% gracias a las propuestas que encontrarán en la web para ahorrar energía.

En la charla de EcoLAB CanNova, este proyecto de WWF compartió protagonismo con Engega’t, un interesante juego de mesa divulgativo sobre el ahorro energético del que os hablaremos en otro post.

S.O.S. Delta del Llobregat

9 de gener de 2014 | La Directa via DEPANA

Ens fem ressò d’aquest article en que han participat alguns companys de DEPANA i que critica unes polítiques contra el medi ambient i, fins i tot, contra la pròpia llei.

Rere la tríada administració-empresa-tribunal, s’amaguen uns mecanismes d’impunitat que permeten avançar en la destrucció del medi ambient amb el progrés com a argument principal. Les entitats que s’hi oposen inverteixen anys als tribunals i milers d’euros en advocades per exigir transparència i el compliment de la legalitat, mentre denuncien que es tracta d’una veritable política d’Estat pel benefici privat.

Per Oriol Matadepedra.

Què tenen en comú els runams salins de Sallent, el golf de Vilalba o el desviament del riu Llobregat? Suposen un impacte ambiental molt alt, són defensats o promoguts per l’administració pública i han rebut sentències judicials en contra. El més greu del cas és que cap jutjat…

Ver la entrada original 1.774 palabras más

AGENDA

26 d’octubre
Actuació forestal de voluntariat, a Collserola.
---------------------------
27 d’octubre
Xerrada: Canvi climàtic: anem cap a una sisena extinció?, a Barcelona.
---------------------------
7 de novembre
Sortida: Els bolets del delta del Llobregat, al Delta del Llobregat.
---------------------------
+ Agenda

MY GREEN ENERGY PLANET

El juego virtual de WWF por un mundo renovable:
¡Échale una partida al cambio climático! My Green Planet: El juego virtual de WWF por una realidad energética sostenible
Les opinions de persones alienes al Grup WWF Barcelona que s'expressen en aquest blog són personals i representen exclusivament als seus autors, que en són els únics responsables. El Grup WWF Barcelona no necessàriament comparteix aquestes opinions.

Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

Únete a otros 95 seguidores

Posts

julio 2017
L M X J V S D
« Jul    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
Tree-Nation, Plantar árboles por un mundo mejor

Grup Barcelona-WWF

Somos un grupo de voluntarios de WWF que hemos formado un grupo local. Difundimos las campañas globales de WWF (la Hora del Planeta, Big Jump...) y tenemos proyectos propios para concienciar a la población y conservar nuestros espacios naturales más cercanos y más amenazados. Nuestros intereses prioritarios son la Biodiversidad y el Cambio Climático.

tweets del grupo

Flickr Photos