You are currently browsing the category archive for the ‘Excursiones’ category.

El passat 26 d’abril, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va organitzar una trobada de treball per a totes les entitats que, en col·laboració amb aquest organisme, participen en tasques de millora dels espais naturals i construïts de Collserola o promouen activitats divulgatives sobre els valors del parc. La trobada tenia com a objectiu que les associacions implicades a Collserola poguessin presentar els seus projectes, intercanviar experiències i establir contactes per a possibles sinergies.

canborrell04

Pantà de Can Borrell

El nostre grup de voluntaris va ser convidat a la sessió perquè, com ja us hem explicat en ocasions anteriors, mantenim un petit projecte de reforestació al Parc i també hem participat en diferents tasques de millora conjuntament amb altres entitats. Aquesta crònica ha estat escrita gràcies a la informació aportada per la nostra companya Anna Parisi, un dels voluntaris que van assistir a la trobada.

La jornada de formació compartida entre els tècnics del Consorci i les entitats que realitzen activitats al Parc Natural va tenir lloc a la Masia Can Borrell. Com a representant del Consorci, Glòria Arribas va encetar la reunió explicant que aquest organisme té molt clar que el voluntariat és un espai de relació amb la ciutadania, i per aquest motiu va posar en marxa tant el programa de voluntaris del Parc (actualment n’hi ha 93) com el programa de col·laboració amb entitats de voluntariat ambiental (més d’una vintena).

Tot seguit va arribar el torn de presentar els projectes de les entitats assistents. El Centre Excursionista de l’Ateneu de Sant Just s’ocupa de netejar camins i fonts a la riera Bonet i al sector de Molins de Rei. Depana, entitat amb la qual WWF Barcelona ha col·laborat en diverses ocasions, realitza diferents actuacions al Parc i duu a terme tasques de botànica pràctica, formadora i atractiva per al voluntariat a través del Grup d’Acció Forestal (GAF). Quant al grup ecologista Alnus-Cepa de Sant Just, participa activament en l’impuls de la sostenibilitat al seu municipi, a més d’organitzar sortides de divulgació de natura i exposicions.

canborrell02

Mascaró i Raspall, guies de la sortida

Per la seva banda, Fes Fonts Fent Fonting es dedica a localitzar i georeferenciar les fonts de Collserola: en fa una recerca històrica, les restaura i crea itineraris entre fonts. De l’Espai de Recerca pel Patrimoni d’El Papiol, en podem destacar activitats com l’elaboració d’un cens d’arbres monumentals al municipi o un projecte de reintroducció de l’òliba (Tyto alba), espècie protegida a Catalunya, mitjançant la tècnica del hacking (alliberament assistit). I l’Associació de Veïns de la Font del Gos, que ha començat a col·laborar enguany amb el Parc com a resultat d’un moviment de participació ciutadana, busca la millora de l’entorn d’aquest barri.

Totes les entitats van mostrar el seu interès en fer xarxa i trobar sinergies. Aquesta coordinació els permetria gaudir d’assessorament tècnic unificat i potenciar les seves accions gràcies a poder comptar amb un major nombre de voluntaris participant-hi o a l’especialització de les intervencions. En aquest sentit, Glòria Arribas va animar les associacions a anunciar les seves accions a l’agenda d’activitats al Parc.

Un cop acabada la reunió, la trobada va continuar amb una sessió informativa sobre el projecte de restauració i millora del pantà de Can Borrell. La sessió va consistir en una visita guiada al pantà a càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Consorci en Gestió de l’Ús Públic la Divulgació i l’Educació Ambiental, i de Pep Mascaró, cap del servei de Projectes i Obres.

 

Recorregut naturalista

Alfons Raspall va enriquir el recorregut des de la Masia Can Borrell fins al pantà amb un seguit d‘explicacions realment interessants sobre la biodiversitat d’aquesta zona de Collserola. La nostra companya Anna Parisi ens en fa una completa crònica:

canborrell03

Recorregut naturalista

“L’antiga masia testimonia l’ús agrícola de Collserola, tot i que actualment està destinada a un ús purament terciari com a restaurant. Als seus voltants es visualitzen encara terrenys d’antigues feixes de conreu. Amb l’abandó de l’agricultura a la zona, el sector forestal hi ha anat guanyant terreny. El territori agrícola, encara interessant, és la zona preferida per algunes espècies com les puputs, que viuen a zones obertes herbàcies o agrícoles, i altres espècies que nien, crien i viuen al bosc però utilitzen els caps oberts per caçar.

En aquesta zona veiem espècies herbàcies molt lligades a terrenys amb molta matèria orgànica, com els cards marians, associats a zones on vivien animals de granja i, per tant, hi havia molts fems (matèria orgànica).

Passem per un sector de bosc nu de sotabosc i estat herbaci. Moltes vegades això és interpretat com a bosc net, quan en realitat és un bosc incomplet. El bosc mediterrani d’alzinar, la comunitat climàcica d’aquest sector de Collserola, és un bosc amb sotabosc i estat arbustiu, herbaci i lianes. Així garanteix la màxima biodiversitat i presència d’ocells.

Arribem a la riera de Sant Medir, curs d’aigua mediterrani. A la fondalada, on hi ha més humitat, veiem vegetació més verda, falgueres i també avellaners. L’alt talús és testimoni del gruix de sòl i de l’erosió que el curs d’aigua ha provocat al llarg dels segles, tot i que probablement els moments de més erosió han estat associats a episodis singulars de rierades més agressives.

Una mica més endavant, ens trobem a l’aiguabarreig de la riera de Sant Medir i el torrent de les Monelles, que és el que alimenta el pantà. La torrentera presenta un estat de profunda erosió, causada tant pel procés natural de l’aigua com per la hiperfreqüentació: s’hi detecten antigues roderes de carro, i actualment són nombrosos els excursionistes que hi passen i les bicicletes que hi baixen fent cross (activitat no permesa i de la qual vam ser testimonis).

Un cop remuntat el torrent, arribem fins la carena: som al punt més alt, on, per tant, hi ha menys presència de sòl. Hi trobem molsa ‘protectora’, especialment valuosa en aquestes latituds i en aquest substrat més rocós i assolellat.

canborrell01

Actuació al pantà

També hi trobem arbres caiguts, la majoria pins blancs vells. Amb l’abandó de l’agricultura, les primeres reforestacions es van fer amb pins; però, amb el pas del temps, l’alzinar va recuperant el seu espai natural: amb la progressió de les alzines (i l’aparició de més ombra), els pins ja no poden brotar i els vells van morint. De vegades es planteja protegir alguns àrees de pineda perquè algunes espècies que hi viuen, com els esquirols, reculen amb la seva desaparició. La presència d’arbres caiguts a la zona hi ha fet incrementar el nombre de picots: fa deu anys no hi havia constància de presència de picot garser a Collserola. També hi van canviant les espècies de bolets associades.

Continuant el camí, veiem estepes (Cistus) característiques de Collserola i del Mediterrani. Als sectors silícics, com la majoria de Collserola, hi apareix estepa borrera (Cistus lauriifolius, de flor blanca) o estepa blanca (de flor rosa, més tolerant). Als sectors calcaris, en canvi, no hi ha estepa sinó farigola.

El pantà de Can Borrell es va construir per abastir d’aigua els conreus de la zona. S’alimenta de pluja i del torrent de les Monelles. Hi està prevista una intervenció amb passarel·les lleugeres de fusta (de baix impacte) i amb plafons informatius sobre la fauna.

L’existència d’una làmina d’aigua constant en aquest sector boscós afavoreix la presència d’espècies d’aus una mica més grans que no tenen prou amb els petits cursos d’aigua o que s’alimenten d’insectes aquàtics, com el ratpenat de cua llarga i el bernat pescaire”.

El passat 12 d’octubre, S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA van organitzar una nova edició de la seva marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat, que va comptar amb la participació de quatre voluntaris del nostre grup. Aquí teniu la crònica que en va fer el nostre company Gabri Mochales:

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Preparant la marató

“Aquell dia vam quedar a les 9:00 del matí a l’estació de Renfe del Prat de Llobregat amb els companys de DEPANA i S.O.S Delta. Allà ens vam distribuir en tres grups, que s’ocuparien de tres zones diferents. El nostre objectiu era dur a terme una marató ornitològica “cooperativa”. Us ho explico: una marató ornitològica és com una cursa que consisteix en qui veu més ocells durant un dia.

Els companys de DEPANA i S.O.S Delta van agafar aquesta idea, i el que vam fer va ser anar a tres zones diferents del Delta del Llobregat que no estan actualment protegides per tal de poder anotar quines espècies d’ocells hi resideixen i així poder fer pressió al Govern perquè les protegeixi.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Alguns dels participants

Actualment només hi ha dues zones protegides al Delta del Llobregat (Remolar-Filipines i Cal Tet-Ca l’Arana) on hi resideixen molts ocells, però cal recordar que aquests no són selectius i poden estar-s’hi tant a les zones protegides com a les que no ho estan. D’aquesta manera, les zones que actualment estan protegides, si no tinguessin el suport de les zones que no ho estan, no tindrien tanta biodiversitat.

A la marató vam anar-hi quatre voluntaris del Grup de WWF a Barcelona (l’Albert, l’Anna, en Víctor i en Gabri) juntament amb en Raul, que era qui organitzava l’activitat, i un altre company. L’activitat va durar unes tres hores o tres hores i mitja, i va ser molt efectiva, des del meu punt de vista. Amb l’ajuda d’en Raul, que n’és tot un expert, el nostre grup va observar (o escoltar, ja que si escoltes l’ocell no és necessari veure’l) un total de 41 espècies, des de pit-roigs fins a aligots o àguiles calçades. Estem esperant que ens passin el recompte total dels tres grups.

Penso que va ser una activitat molt bonica i didàctica. Vam poder observar gran varietat d’ocells i vam aprendre moltes curiositats del Delta del Llobregat gràcies al que ens explicava en Raul. Fins i tot vam poder parlar una estoneta amb un pagès de la zona que criava porcs vietnamites.

Us animo a tots a apuntar-vos a la propera edició de la marató ornitològica!”

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Punt on el grup va veure els aligots

També va participar en aquesta sortida l’Eva Yus, antiga voluntària de WWF, que actualment col·labora amb S.O.S Delta del Llobregat. Ella ens ha explicat altres detalls interessants sobre la marató. D’entrada, que el fet que sigui cooperativa permet que els diferents equips que hi participen sumin esforços en comptes de competir entre ells.

Durant la marató, els equips van poder veure tant aus residents com espècies de pas (estem en plena migració), hivernants i alguna nidificant que encara no ha marxat. Els resultats obtinguts s’incorporaran, com cada cop que s’organitza una sortida d’aquestes, a una base de dades que SEO/BirdLife fa servir per sustentar la IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat. La IBA és la base científica de la UE per determinar les ZEPAs (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) de la Xarxa Natura 2000.

Les aportacions que es fan a la IBA en cada marató ornitològica ajuden a reforçar les zones connectores entre els espais protegits, que són les més vulnerables urbanísticament. El paper d’aquests connectors és especialment rellevant pel fet que el Delta ha perdut la majoria de les zones humides; protegir els connectors permetria que les espècies que hi viuen tinguessin prou espais per estar-s’hi. Com diu l’Eva, l’objectiu és aconseguir que es protegeixi el territori en funció de les espècies i els hàbitats que fan servir, no en funció d’interessos urbanístics.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Cinc torlits

L’Eva ens ha explicat també que, tot i que les zones protegides més destacades al Delta del Llobregat són Remolar-Filipines i Cal Tet-Ca l’Arana, en realitat n’hi ha algunes més: la pineda de las Maioles, la Murtra, Reguerons, Can Dimoni… Però són tan petites i estan tan aïllades que no tenen viabilitat ecològica per elles mateixes si no es protegeixen els voltants. D’aquí, un altre cop, la importància d’aconseguir que les zones connectores siguin declarades espais protegits.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Estornell vulgar

Des del Grup de WWF a Barcelona volem donar les gràcies a l’Eva per la seva valuosa informació i tant a Roberto Negro com a Raúl Bastida per les fotografies que ens han cedit.

(Per Agustí Cruz)

Han passat dos anys i mig des que vam plantar les nostres primeres alzines i els primers arboços (aladerns i llentiscles) a una parcel·la del Parc de Collserola ubicada al costat de la Carretera de les Aïgues. Ho vam fer amb el suport de vint “waterbox” (una mena de contenidors d´aigua que humitegen els plançons i els protegeixen de la calor i les sequeres) cedits amablement per Groasis Waterboxx, constituint així un petit projecte-pilot a la serralada. Durant aquest temps, les voluntàries i voluntaris del grup WWF Barcelona ens hem ocupat de cuidar dels plançons, controlant durant dos anys el bon estat i funcionament dels “waterbox”, i redreçant i mesurant els plançons.

Supervisio reforestacio

Canyes de marcatge

Després de dos anys de “Projecte Waterbox”, el novembre de 2012 vam retirar els aparells i vam plantar noves alzines i més aladerns i llentiscles. Sempre en contacte i amb l´autorització i col·laboració del Patronat Parc de Collserola i tanmateix l´ocasional però important ajut dels nostres amics de l´associació DEPANA, ens hem cuidat fins ara de regar, supervisar i redreçar els plançons antics i nous de la nostra petita reforestació.

El passat 7 de juny, tres voluntaris del nostre grup es van reunir amb na Glòria Arribas, coordinadora d´activitats de voluntariat del Patronat, i en Joan Vilamú, tècnic forestal del Parc, i tots cinc vam visitar l´espai, com ja havíem fet amb la nostra companya María Melero (tècnica de boscos de WWF España) a mitjans de maig.

Supervisio reforestacio

Estat dels arbres i arboços

L´aspecte dels arbres i arboços és bo o molt bo, les pluges i la demora en l´arribada de la calor estival els ha beneficiat, i la veritat és que molts fan autèntic goig. Amb l´orientació d´en Joan i de la María, s´obre ara una nova etapa en la cura d´aquest espai. Dissabte passat vam posar i pintar canyes de marcatge, vam lligar i redreçar els plançons i vam regar-los, incloent-hi l´ús de fertilitzant biològic. En la propera visita o la següent, a banda de tornar a regar (a l´estiu s´ha de fer un mínim de cada tres setmanes per garantir-ne la supervivència), mesurarem els plançons i ubicarem cada arbre i arboç amb l´ajut de GPS, així podrem fer un nou i precís mapa per localitzar-los fàcilment.

Supervisio reforestacio

Missió complerta!

Això, ara a l´estiu. Al novembre, ampliarem la plantació amb exemplars de roures i arboços autòctons. Tanmateix, començarem a podar els arbres, tant aquells que vam plantar nosaltres com els que ja hi eren, per tal de protegir l´espai dels ràpids incendis estiuencs (incendis que cremen només el sotabosc cas que no trobin branques baixes per enfilar-se als arbres). A més, en Joan Vilamú ens ensenyarà quines espècies de plantes invasores podem contribuir a eradicar del terreny.

Tot plegat, són excel·lents notícies per a tot/es els/les voluntari/es del grup WWF Barcelona, que podrem continuar amb la bella i gratificant tasca que vam començar a l´any 2010.

Des del grup, animem tothom a qui li agradi plantar un arbre i cuidar del bosc a participar en les properes sortides de rec, supervisió i, a la tardor, de reforestació, que farem al grup de voluntari/es de WWF Barcelona. Només cal que ens envieu un correu a la nostra adreça:

grupbarcelona@wwf.es

Us hi esperem!

Crónica de la última salida antes de la pausa estival de SOS Delta, por la zona afectada por el engendro Eurovegas.

S.O.S. Delta del Llobregat

Per Raúl Bastida i Eva Yus

La última sortida de la temporada va estar dedicada a la fauna nocturna. De fet va ser la segona sortida nocturna de la plataforma (veure: Crónica del censo de anfibios de SOS Delta). Com ja va sent la norma, triem espais sense protecció però que sota criteris científics n’haurien de tenir. En aquest cas ens vam dedicar a la zona agrícola de la marina de Sant Boi ja que és l’epicentre on s’ubicaria el macrocomplex d’Eurovegas (veure: Censo ornitológico en la zona “cero” de Eurovegas I).

Vam comptar amb una desena de persones i dos guies. Per poder abastar el màxim terreny possible vam fer el recorregut pel Parc Agrari en cotxe gràcies a un permís, ja que per aquests camins només hi poden circular els pagesos i els serveis.

Al començament vam poder observar algunes aus que aprofiten les últimes…

Ver la entrada original 433 palabras más

Segunda salida nocturna por la zonza “cero” de Eurovegas, para mostrar la biodiversidad que alberga y la belleza de los paisajes, os esperamos!

S.O.S. Delta del Llobregat

No us perdeu la segona sortida nocturna de la plataforma, per veure i sentir animals nocturns (aus, ratpenats, eriçons, granotes…) i gaudir de un paisatge crepuscular molt especial!!!

A sobres ens centrarem en la zona cero del projecte Eurovegas, al bell mig del Parc Agrari, en la zona agrícola de Sant Boi. Aquí es troban uns racons casi verges, com el canal de laminació de la ribera, amb un bosquet bastant be conservat.

Per veure la crónica de l’anterior sortida, més centrada en amfibis pero amb algunes sorpreses…

Crónica del censo de anfibios de SOS Delta

Ver la entrada original

Crónica de la última salida de la plataforma SOS Delta, dedicada a los anfibios, un proyecto nuevo que estamos lanzando en el Delta del Llobregat. En breve en catalán.

S.O.S. Delta del Llobregat

Primera salida nocturna para aprender a identificar anfibios por la zona agrícola de Gavà

Por Raúl Bastida.

¡Salvemos a los anfibios!

Los anfibios son uno de los grupos faunísticos en mayor declive a nivel mundial y local. Por causas que todavía no se han acabado de dilucidar, más del 30% de especies se hallan en peligro de extinción, según la UICN. Se ha achacado al cambio climático, a la contaminación, a algún tipo de hongo y a la pérdida de hábitat, pero lo cierto es que la desaparición de comunidades enteras en cortos periodos de tiempo es un enigma para los científicos. Además, un 85% de los 100 anfibios más amenazados reciben ninguna o poca protección.

En el Delta del Llobregat la situación no es menos crítica, a pesar de ser un  humedal, y como tal, una zona propicia. A mediados del siglo XX se tenía…

Ver la entrada original 782 palabras más

El bosque es un ambiente de cuentos y leyendas que, en su lenta dinámica, si nos quedamos un ratito parados, nos muestra la sucesión de la vida con mayúsculas.
El bosque como un libro que nos enseña y a la vez se va escribiendo, nos encanta con su misterio, sus sonidos y sus habitantes.
En el Delta del Llobregat hay bosques, pocos ya, si, pero maduros y sabios, mucho más que los torpes y zafios humanos. Y en ellos hay joyas que sólo se pueden mirar, que nunca se pueden poseer. Conservémoslos.

S.O.S. Delta del Llobregat

Por Raúl Bastida. (En català)

La excursión del pasado día 1 de abril para disfrutar de las primeras orquídeas de la temporada atrajo a numerosos curiosos y contó con unos guías de categoría.

Las increíble vida de las orquídeas

La familia de las orquídeas, de entre 25.000-30.000 especies (tengamos en mente que sólo hay 4.000 de mamíferos), es la mayor de las plantas con flores y una de las más evolucionadas. Deben su gran especialización (y en parte su belleza) a haber coevolucionado con los insectos. Así, al contrario que otras plantas con flor, no proporcionan ningún néctar al insecto que las poliniza, simplemente una especie de atractivo irresistible, merced a su forma de hembra, fragancias sexuales, pilosidad, etc., amén de sincronizar su ciclo de floración con el tiempo de reproducción de los insectos.

Alfred Bellés, miembro de Martorell Viu y experto en orquídeas, nos explicaba…

Ver la entrada original 1.470 palabras más

Una interesante salida, del ciclo que hace SOS-Delta y Depana cada temporada por el Delta; la próxima, dedicada a las orquídeas (ver agenda verde).

S.O.S. Delta del Llobregat

La salida de SOS Delta por el Parc Agrari, en el punto de mira del proyecto Eurovegas, nos trajo algunas sorpresas primaverales.

El domingo 18 de marzo tuvo lugar la tercera salida de la temporada organizada por Depana y SOS Delta (Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà, II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012). Esta vez tenía como lei motiv el paisaje agrícola, en concreto la zona agrícola de Gavà, en el Parc Agrari del baix Llobregat.

El Parc Agrari, una figura de protección única en su especie

El Parc Agrari, creado en 1996 es la única zona agrícola con una protección ambiental y un Plan Especial, que no existe en ningún otro lugar, y que tiene como objetivo preservar los usos tradicionales del suelo y evitar su urbanización. Sin embargo se encuentra amenazado por proyectos de pequeña y…

Ver la entrada original 1.030 palabras más

S.O.S. Delta del Llobregat

El passat diumenge 22 de gener es va celebrar el segon cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat organitzat per DEPANA, amb una gran afluència de públic, tant d’iniciats com d’experts (veure cens del 2011).

Raúl Bastida

Per què un cens alternatiu? Li diem alternatiu pels seus dos objectius principals: 1) Prospectem aquelles zones que no tenen cap figura de protecció, ja que el Consorci que gestiona les Reserves només censa els espais protegits (Cal Tet-Ca l’Arana, La Ricarda, Remolar-Filipines, La Murtra i les basses de Reguerons i Can Dimoni) i el riu Llobregat entre la desembocadura i Can Comas. 2) Volem donar a conèixer la biodiversitat del Delta del Llobregat i constatar que les zones no protegides són necessàries per la conservació de les espècies prioritàries (per la Directiva d’Aus de la UE).

Colaboració inestimable dels voluntaris

Ens vam trobar a les 9 del matí a…

Ver la entrada original 1.394 palabras más

Crónica de la última salida organizada por Depana y SOS-Delta.

Afortunadamente, el Delta del Llobregat ya no es ese gran desconocido para los ciudadanos de la metrópolis barcelonina. Sin embargo, la mayoría de los que lo han visitado o han oído hablar de él, tiene un concepto muy sesgado de su realidad ya que creen que el Delta son aquellas lagunas y marismas del Remolar y Cal Tet. Estos terrenos a penas representan un 10% de la plataforma deltaica. Así, la visita del pasado sábado a la zona agrícola de Can Dimoni pretendía dar a conocer una parte desconocida de este Delta que ha sido incorporada a la nueva IBA aprobada este año.

Nos encontramos en la estación de FGC de Sant Boi de Llobregat y atravesamos la ciudad hasta llegar al puente que cruza la C-32. En este punto, aprovechando que el viento favorecía una atmósfera nítida, pudimos contemplar gran parte de esta basta llanura entre los macizos de Garraf-Ordal, Collserola, Montjuïc y el Mediterráneo, así como apreciar la profunda transformación que ha sufrido a través de las innumerables infraestructuras, polígonos industriales, extensos núcleos urbanos, el aeropuerto etc.

Tras dejar atrás el puente, nos adentramos de lleno en la zona agrícola (el Parc Agrari). Por el Camí de Ferran Puig (antigua carretera que unía Viladecans con el Prat) predominaban los campos alcachofas, coles y coliflores, así como las masías dispersas por todo el terreno. Una de ellas llamaba la atención con su torre de planta octogonal que estilizaba su estructura, flanqueada por palmeras y un denso seto a modo de fortaleza. Se trata de Mas Pineda, una casa d’estiueg de principios de siglo XX que, evidentemente, no se corresponde con el modelo clásico de masía del Delta. Al desviarnos del camino principal para acercarnos a ella, tuvimos la fortuna de descubrir un erizo europeo (Erinaceus europaeus, en la foto) moviéndose en una pila de restos vegetales junto a una masía. Nos sorprendió su actividad a estas alturas ya que debería estar hibernando. Es posible que las labores agrícolas lo hayan sacado de su refugio y estuviera buscando otro. Este curioso mamífero ha sufrido una fuerte regresión en el Delta debido principalmente a la desaparición de los campos de cultivo, pero también a los atropellos (agravado por sus costumbres crepusculares/nocturnas).

Más adelante el recorrido nos deparaba una sorpresa paisajística. En medio de esta huerta deltaica topamos con un modesto pero sensacional bosquete de ribera. En 1998 se construyó el canal de laminación de la Ribera para recoger las aguas del nudo del Llobregat y así evitar inundaciones. Este canal, en pocos años, ha desarrollado una estructura forestal casi única en el Delta formada por formidables álamos, chopos, sauces y tarays, acompañado de una comunidad de carrizos y espadañas. ¡Un auténtico oasis!

Durante este paseo pudimos comprobar la singularidad de este sector del Parc Agrari. A diferencia de otras zonas más homogéneas, aquí encontramos un mosaico de campos cultivados y algunos campos abandonados, tan desprestigiados por la sociedad. Éstos últimos atesoran una diversidad botánica, libre de pesticidas y herbicidas, que atrae fauna invertebrada que forma la base alimentaria de algunas aves. Destacamos la delicada presencia de un narciso de manojo (Narcissus tazetta, en la foto), testimonio de lo que hubo de haber sido el Delta. Sobre uno de esos campos se cernía un cernícalo común (Falco tinunculus) en busca de pequeños roedores o algún fringílido despistado. En el Camí de Cal Pelut vimos fugazmente como un halcón peregrino (Falco peregrinus) hacía un picado vertiginosos sobre uno de estos campos baldíos.

Cuando los estómagos empezaban a rugir reclamando algo que digerir, llegamos a Can Dimoni. Esta minúscula zona húmeda es otro vergel en el corazón del Parc Agrari. Es un conjunto lagunar creado en los 70 tras el abandono de una extracción de áridos. Los carrizos, eneas y juncos han colonizado las tres balsas, y con ellos la fauna (avetorillos, garzas imperiales, galápagos leprosos, amén de un dormidero de garcillas bueyeras), que ha propiciado su protección, reconocida internacionalmente (RN2000). En los chopos desnudos que rodean una de las balsas descubrimos el singular nido del pájaro moscón (Remiz pendulinus). Pero la estrella fue una mantis religiosa (Mantis religiosa, en la foto) que posó impasible en un taray a pesar de la sesión fotográfica a la que la sometimos.

Antes de concluir la jornada nos acercamos a unos campos que tras las lluvias otoñales, y gracias a un sustrato más arcillosos, permanecían parcialmente inundados, con algunas matas de juncos dispersas. Este paisaje, que a principios del siglo XX todavía ocupaba grandes extensiones en el Delta Llobregat, tiene una belleza especial y alberga algunas especies tan escasas en la península como las polluelas (Género Porzana).

Como siempre, el Delta del Llobregat no deja de sorprendernos por sus paisajes poliédricos, sus pobladores y… su estoicidad.

Crónica de Raúl Bastida. Fotos cortesía de Eio Ramón.

AGENDA

26 d’octubre
Actuació forestal de voluntariat, a Collserola.
---------------------------
27 d’octubre
Xerrada: Canvi climàtic: anem cap a una sisena extinció?, a Barcelona.
---------------------------
7 de novembre
Sortida: Els bolets del delta del Llobregat, al Delta del Llobregat.
---------------------------
+ Agenda

MY GREEN ENERGY PLANET

El juego virtual de WWF por un mundo renovable:
¡Échale una partida al cambio climático! My Green Planet: El juego virtual de WWF por una realidad energética sostenible
Les opinions de persones alienes al Grup WWF Barcelona que s'expressen en aquest blog són personals i representen exclusivament als seus autors, que en són els únics responsables. El Grup WWF Barcelona no necessàriament comparteix aquestes opinions.

Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

Únete a otros 95 seguidores

Posts

febrero 2017
L M X J V S D
« Jul    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728  
Tree-Nation, Plantar árboles por un mundo mejor

Grup Barcelona-WWF

Somos un grupo de voluntarios de WWF que hemos formado un grupo local. Difundimos las campañas globales de WWF (la Hora del Planeta, Big Jump...) y tenemos proyectos propios para concienciar a la población y conservar nuestros espacios naturales más cercanos y más amenazados. Nuestros intereses prioritarios son la Biodiversidad y el Cambio Climático.

tweets del grupo

Flickr Photos

Expo Testigos del clima (Casa Orlandai) 16 al 30-7-10

Más fotos