«No volem falconeria a cap espai protegit europeu i, per tant, tampoc a Gallecs»

Per Pol Ansó de l’Associació de Veïns de l’Espai Rural de Gallecs.

Lliçà de Vall va aprovar un decret al 2010 on prohibia la falconeria al seu terme municipal. Mollet del Vallès va aprovar per unanimitat de tots els partits polítics una ordenança al 2011 on es prohibia la falconeria, malgrat que no ha entrat en vigor per unes al·legacions de la Federació Catalana de Caça. Les forces polítiques de Parets del Vallès també estan estudiant prohibir la falconeria al terme municipal. Santa Perpètua de Mogoda va prohibir per decret la falconeria entre els mesos d’agost a l’octubre per a protegir el Corriol pit-roig, una espècie en perill d’extinció a Catalunya, i que té a Gallecs una zona d’aturada migratòria regular, precisament al lloc on es practica falconeria.

Mentrestant, la Federació Catalana de Caça ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l’ajuntament de Santa Perpètua pel decret de prohibició que només vol fer complir la directiva europea.

Tots aquests municipis han mostrat un compromís més ferm en la conservació dels valors naturals de Gallecs, que no pas la Generalitat de Catalunya, que tot i tenir competència plena en la regulació de la caça i també en la protecció d’espècies protegides, permet la pràctica de la falconeria al petit Espai d’Interès Natural de Gallecs de menys de 7 quilòmetres quadrats .

Tanmateix, aquests municipis han mostrat més respecte per la Directiva Europea Aus que no pas la Generalitat, i recordem que totes les normatives ambientals dels països membres han de respectar escrupolosament aquesta directiva. No solament això, els països membres han de vetllar, perquè es compleixin aquestes directrius perquè l’incompliment afecta a les poblacions d’ocells migratoris d’altres països membres.

Gallecs és dels pocs espais protegits que tenim a la Plana del Vallès, un territori densament poblat amb multitud de polígons industrials i infraestructures. No solament és vital per a les persones, és d’importància cabdal per multitud d’espècies durant la reproducció, hivernada i migracions, i de fet, s’han detectat gairebé 190 espècies d’ocells en les darreres dècades. Altrament, les espècies d’ocells lligades a hàbitats agraris han patit un declivi a nivell català, espanyol i europeu al llarg dels darrers anys perquè alguna cosa s’està fent malament. Igual que Gallecs que és uns finca pública, els ocells formen part del patrimoni de tots i, per tant, no és ètic ni legítim permetre que per al benefici d’un grup molt reduït de persones, es malmetin. Cal recordar que a la Península Ibèrica la falconeria no ha tingut mai rellevància social, i fins fa poc únicament era una pràctica estesa entre adinerats i nobles.

Falconer caminant per dins de camps de cultiu

Resulta indignant, que els 10 països que van presentar la candidatura a la UNESCO per tal de què la falconeria fos declarada Patrimoni de la Humanitat (Espanya, Marroc, Emirats Àrabs, Bèlgica, Mongòlia, Qatar, França, Txèquia, Síria i República de Corea) siguin part dels que creen més problemes en la conservació del Medi.No volem falconeria a cap espai protegit europeu i, per tant, tampoc a Gallecs. No ens agraden les il·legalitats, ni les actituds violentes, ni la gent que destrossa cotxes o amenaça físicament a persones. Ens agrada que la gent utilitza el cervell i la paraula per solucionar els problemes. Ens avergonyeix que en el nostre país existeixin discursos xenòfobs i simplistes entre els polítics, i que gent amb escassa cultura i coneixements pugui ser regidor. No volem una Catalunya fosca i rància, volem una Catalunya amb llum i aire.

Veure també: Per la defensa i conservació de Gallecs.