You are currently browsing the category archive for the ‘Biodiversidad’ category.

Desde hace varios meses el grupo ha puesto en marcha un nuevo proyecto local de seguimiento de poblaciones de anfibios y reptiles en la zona de Gavà y enmarcado dentro del programa SARE (Seguimiento de Anfibios y Reptiles de España), promovido por el Ministerio de Medio Ambiente. Este programa pretende, a través de grupos de voluntarios, realizar el seguimiento a largo plazo de las poblaciones de anfibios y reptiles para determinar su evolución.

Los anfibios y reptiles, por su escasa movilidad, son muy sensibles a la alteración de su hábitat natural y pueden ser utilizados como indicadores fiables de la pérdida de biodiversidad. Dentro de esta misma filosofía existen otros programas similares en Europa y España para el seguimiento de éste y otros grupos faunísticos. Estos proyectos permiten evaluar si se cumplen las políticas europeas y nacionales para conseguir los compromisos europeos alcanzados en 2010 dentro del Convenio de Diversidad Biológica para detener y restaurar la pérdida de biodiversidad.

Para ello, se ha dividido el territorio en cuadrículas de 10 km2, las cuales se asignan a voluntarios que se responsabilizan de realizar el seguimiento del censo de los anfibios y reptiles que habitan en cada una de ellas. La Sociedad Herpetológica Española (AHE) ha proporcionado la metodología para que los voluntarios realicen el censo de las charcas englobadas en cada cuadrícula de una forma sistemática y rigurosa. Tras la realización de cada censo los datos se descargan en la página del proyecto SARE, en la que hay una cuenta creada para cada cuadrícula.

Pelobates cultripe

Individuo de Pelobates cultripe, recién metamorfoseado.

, recién metamorfoseado.

Nuestro grupo de voluntarios contactó inicialmente con el coordinador de Cataluña del seguimiento de anfibios, Albert Montori, quien se encarga del seguimiento de varias cuadrículas en Cataluña, para aprender las técnicas y conocimientos necesarios para desarrollar el proyecto. Se visitaron varias charcas en las que detectaron varias puestas de Bufo spinosus (sapo común) y renacuajos de Alytes obstetricans (sapo partero común o tòtil). Finalmente se decidió hacer el seguimiento de 7 puntos de agua muy próximos entre las zonas de Gavà y Castelldefels: la del Plà de Ponent, muy interesante porque es uno de los pocos sitios donde aún cría Pelobates cultripes (sapo de espuelas) y 2 charcas pequeñitas cercanas; la Font de la Sentiu, donde en teoría se deberían ver ejemplares de Bufo spinosus e Hyla meridionalis; un riachuelo en donde se encontraron los renacuajos de Bufo spinosus y otras dos charcas en Castelldefels donde se espera encontrar Bufo calamita.

Bufo spinosus

Individuo de Bufo spinosus, recién metamorfoseado.

En la última visita realizada nuestros voluntarios constataron, en la charca donde se esperaba detectar Pelobates, la presencia de unos 20-30 renacuajos de un tamaño bastante considerable y dos individuos recién metamorfoseados. El macho de Hyla meridionalis detectado una visita anterior no pudo ser censado en esta ocasión, y quizá esto se deba a su desplazamiento a una charca cercana.

Para más información sobre el proyecto SARE puedes pinchar aquí.

Nuestros agradecimientos a Albert Montori, coordinador del seguimiento de anfibios de Cataluña, por toda la ayuda y soporte proporcionado, y a nuestros voluntarios Gabriel Mochales, Berta Pérez y Marc Vallverde por el trabajo realizado hasta la fecha y que esperamos continúe siendo un éxito.

Anuncios

El passat 26 d’abril, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va organitzar una trobada de treball per a totes les entitats que, en col·laboració amb aquest organisme, participen en tasques de millora dels espais naturals i construïts de Collserola o promouen activitats divulgatives sobre els valors del parc. La trobada tenia com a objectiu que les associacions implicades a Collserola poguessin presentar els seus projectes, intercanviar experiències i establir contactes per a possibles sinergies.

canborrell04

Pantà de Can Borrell

El nostre grup de voluntaris va ser convidat a la sessió perquè, com ja us hem explicat en ocasions anteriors, mantenim un petit projecte de reforestació al Parc i també hem participat en diferents tasques de millora conjuntament amb altres entitats. Aquesta crònica ha estat escrita gràcies a la informació aportada per la nostra companya Anna Parisi, un dels voluntaris que van assistir a la trobada.

La jornada de formació compartida entre els tècnics del Consorci i les entitats que realitzen activitats al Parc Natural va tenir lloc a la Masia Can Borrell. Com a representant del Consorci, Glòria Arribas va encetar la reunió explicant que aquest organisme té molt clar que el voluntariat és un espai de relació amb la ciutadania, i per aquest motiu va posar en marxa tant el programa de voluntaris del Parc (actualment n’hi ha 93) com el programa de col·laboració amb entitats de voluntariat ambiental (més d’una vintena).

Tot seguit va arribar el torn de presentar els projectes de les entitats assistents. El Centre Excursionista de l’Ateneu de Sant Just s’ocupa de netejar camins i fonts a la riera Bonet i al sector de Molins de Rei. Depana, entitat amb la qual WWF Barcelona ha col·laborat en diverses ocasions, realitza diferents actuacions al Parc i duu a terme tasques de botànica pràctica, formadora i atractiva per al voluntariat a través del Grup d’Acció Forestal (GAF). Quant al grup ecologista Alnus-Cepa de Sant Just, participa activament en l’impuls de la sostenibilitat al seu municipi, a més d’organitzar sortides de divulgació de natura i exposicions.

canborrell02

Mascaró i Raspall, guies de la sortida

Per la seva banda, Fes Fonts Fent Fonting es dedica a localitzar i georeferenciar les fonts de Collserola: en fa una recerca històrica, les restaura i crea itineraris entre fonts. De l’Espai de Recerca pel Patrimoni d’El Papiol, en podem destacar activitats com l’elaboració d’un cens d’arbres monumentals al municipi o un projecte de reintroducció de l’òliba (Tyto alba), espècie protegida a Catalunya, mitjançant la tècnica del hacking (alliberament assistit). I l’Associació de Veïns de la Font del Gos, que ha començat a col·laborar enguany amb el Parc com a resultat d’un moviment de participació ciutadana, busca la millora de l’entorn d’aquest barri.

Totes les entitats van mostrar el seu interès en fer xarxa i trobar sinergies. Aquesta coordinació els permetria gaudir d’assessorament tècnic unificat i potenciar les seves accions gràcies a poder comptar amb un major nombre de voluntaris participant-hi o a l’especialització de les intervencions. En aquest sentit, Glòria Arribas va animar les associacions a anunciar les seves accions a l’agenda d’activitats al Parc.

Un cop acabada la reunió, la trobada va continuar amb una sessió informativa sobre el projecte de restauració i millora del pantà de Can Borrell. La sessió va consistir en una visita guiada al pantà a càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Consorci en Gestió de l’Ús Públic la Divulgació i l’Educació Ambiental, i de Pep Mascaró, cap del servei de Projectes i Obres.

 

Recorregut naturalista

Alfons Raspall va enriquir el recorregut des de la Masia Can Borrell fins al pantà amb un seguit d‘explicacions realment interessants sobre la biodiversitat d’aquesta zona de Collserola. La nostra companya Anna Parisi ens en fa una completa crònica:

canborrell03

Recorregut naturalista

“L’antiga masia testimonia l’ús agrícola de Collserola, tot i que actualment està destinada a un ús purament terciari com a restaurant. Als seus voltants es visualitzen encara terrenys d’antigues feixes de conreu. Amb l’abandó de l’agricultura a la zona, el sector forestal hi ha anat guanyant terreny. El territori agrícola, encara interessant, és la zona preferida per algunes espècies com les puputs, que viuen a zones obertes herbàcies o agrícoles, i altres espècies que nien, crien i viuen al bosc però utilitzen els caps oberts per caçar.

En aquesta zona veiem espècies herbàcies molt lligades a terrenys amb molta matèria orgànica, com els cards marians, associats a zones on vivien animals de granja i, per tant, hi havia molts fems (matèria orgànica).

Passem per un sector de bosc nu de sotabosc i estat herbaci. Moltes vegades això és interpretat com a bosc net, quan en realitat és un bosc incomplet. El bosc mediterrani d’alzinar, la comunitat climàcica d’aquest sector de Collserola, és un bosc amb sotabosc i estat arbustiu, herbaci i lianes. Així garanteix la màxima biodiversitat i presència d’ocells.

Arribem a la riera de Sant Medir, curs d’aigua mediterrani. A la fondalada, on hi ha més humitat, veiem vegetació més verda, falgueres i també avellaners. L’alt talús és testimoni del gruix de sòl i de l’erosió que el curs d’aigua ha provocat al llarg dels segles, tot i que probablement els moments de més erosió han estat associats a episodis singulars de rierades més agressives.

Una mica més endavant, ens trobem a l’aiguabarreig de la riera de Sant Medir i el torrent de les Monelles, que és el que alimenta el pantà. La torrentera presenta un estat de profunda erosió, causada tant pel procés natural de l’aigua com per la hiperfreqüentació: s’hi detecten antigues roderes de carro, i actualment són nombrosos els excursionistes que hi passen i les bicicletes que hi baixen fent cross (activitat no permesa i de la qual vam ser testimonis).

Un cop remuntat el torrent, arribem fins la carena: som al punt més alt, on, per tant, hi ha menys presència de sòl. Hi trobem molsa ‘protectora’, especialment valuosa en aquestes latituds i en aquest substrat més rocós i assolellat.

canborrell01

Actuació al pantà

També hi trobem arbres caiguts, la majoria pins blancs vells. Amb l’abandó de l’agricultura, les primeres reforestacions es van fer amb pins; però, amb el pas del temps, l’alzinar va recuperant el seu espai natural: amb la progressió de les alzines (i l’aparició de més ombra), els pins ja no poden brotar i els vells van morint. De vegades es planteja protegir alguns àrees de pineda perquè algunes espècies que hi viuen, com els esquirols, reculen amb la seva desaparició. La presència d’arbres caiguts a la zona hi ha fet incrementar el nombre de picots: fa deu anys no hi havia constància de presència de picot garser a Collserola. També hi van canviant les espècies de bolets associades.

Continuant el camí, veiem estepes (Cistus) característiques de Collserola i del Mediterrani. Als sectors silícics, com la majoria de Collserola, hi apareix estepa borrera (Cistus lauriifolius, de flor blanca) o estepa blanca (de flor rosa, més tolerant). Als sectors calcaris, en canvi, no hi ha estepa sinó farigola.

El pantà de Can Borrell es va construir per abastir d’aigua els conreus de la zona. S’alimenta de pluja i del torrent de les Monelles. Hi està prevista una intervenció amb passarel·les lleugeres de fusta (de baix impacte) i amb plafons informatius sobre la fauna.

L’existència d’una làmina d’aigua constant en aquest sector boscós afavoreix la presència d’espècies d’aus una mica més grans que no tenen prou amb els petits cursos d’aigua o que s’alimenten d’insectes aquàtics, com el ratpenat de cua llarga i el bernat pescaire”.

Us deixem una carta escrita per l’Artur Degollada, assessor ambiental, per al blog del grup, en relació a la “Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari” publicat per la Diputació de Barcelona:

“La segona causa de pèrdua Biodiversitat, a escala planetària, són les espècies invasores. Els científics i conservacionistes demanen controlar i eradicar a les invasores ja establertes, però sobretot recomanen la precaució, és a dir, no introduir més. Malauradament, cada any el nombre d’espècies invasores va en augment. Les causes són el comerç mundial, el transport entre continents, els accidents, però també la ignorància o pitjor, la imprudència.

En aquest darrer sentit sembla la publicació per part de la Diputació de Barcelona, d’una Guia o Catàleg per orientar als ajuntaments sobre els arbres recomanats per plantar a les ciutats. Es tracta de la “Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari”, que també es pot consultar on-line a http://verd-urba.diba.cat/content/presentacio.

Malgrat dedicar-se mil·lions d’Euros a eradicar plantes invasores en tota Europa, més l’esforç humà  per aconseguir-lo, aquesta guia recomana plantar 29 espècies que estan directament catalogades com “invasores” per diferents organismes (Generalitat de Catalunya, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, etc.).

De les 248 espècies en total que hi figuren en aquesta guia, 214 espècies són exòtiques i tan sols 34 espècies són autòctones. És realment sostenible aquesta desproporció? Doncs l’Àrea de Sostenibilitat, de la Diputació de Barcelona, que ha editat aquesta guia, deu pensar que si.

I de les 34 espècies autòctones algunes, com el Bedoll (Betula pendula, són espècies de clima boreo-alpí, és a dir, gens sostenibles en el nostre clima mediterrani i que necessiten molta aigua.

Preguntant i queixant-me a aquesta administració pública, em contesten amb excuses sense rigor, com que “més endavant tenen pensat fer una re-edició en la que incorporaran l’ítem de si la espècie és autòctona o exòtica”. I es que a la fitxa de cada planta hi ha molts ítems per triar l’espècie adequada, però no es troba el de si la planta és autòctona o no. També hi ha un petit ítem que diu, “Invasora, i darrere un Si o un No”. No hauria estat millor informació haver dit clarament el perill que les invasores representen? No seria millor dir clarament que no es poden plantar? No seria millor que ni apareguin en un catàleg de plantes recomanades?

Crec que aquesta guia està feta sense seny, sense criteris científics i molt menys sostenibles, que serien els propis de l’Àrea de Sostenibilitat. Sembla més un qualsevol catàleg comercial, o d’una jardineria del segle passat.

No estic en contra de la jardineria ni de la utilització de plantes exòtiques a les ciutats ni els jardins. Però la natura en general ja està suficientment maltractada com per a que l’Àrea de Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona publiqui un catàleg promovent les espècies exòtiques i invasores, ja que aquestes es poden multiplicar i descontrolar com ja està passant amb arbres com les Robinia, Acacia, etc… que ja s’estan expandint sense control i la Diputació encara recomana!! Pensem que la vocació d’aquest catàleg és la de orientar a tots els municipis de la província de Barcelona.

Per això, convido a tothom que estigui d’acord amb aquest escrit, a que demani a l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Servei d’Equipaments i Espai Públic (Diputació de Barcelona) s.equipamentsep@diba.cat que: Retiri immediatament aquest catàleg i que en faci un de nou, retirant totes les espècies invasores i equilibrant la proporció entre autòctones i exòtiques (al menys al 50 %) i incorporant criteris científics i sobretot, més sostenibles”.

Artur Degollada i Soler, Assessor Ambiental

El passat 12 d’octubre, S.O.S Delta del Llobregat i DEPANA van organitzar una nova edició de la seva marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat, que va comptar amb la participació de quatre voluntaris del nostre grup. Aquí teniu la crònica que en va fer el nostre company Gabri Mochales:

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Preparant la marató

“Aquell dia vam quedar a les 9:00 del matí a l’estació de Renfe del Prat de Llobregat amb els companys de DEPANA i S.O.S Delta. Allà ens vam distribuir en tres grups, que s’ocuparien de tres zones diferents. El nostre objectiu era dur a terme una marató ornitològica “cooperativa”. Us ho explico: una marató ornitològica és com una cursa que consisteix en qui veu més ocells durant un dia.

Els companys de DEPANA i S.O.S Delta van agafar aquesta idea, i el que vam fer va ser anar a tres zones diferents del Delta del Llobregat que no estan actualment protegides per tal de poder anotar quines espècies d’ocells hi resideixen i així poder fer pressió al Govern perquè les protegeixi.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Alguns dels participants

Actualment només hi ha dues zones protegides al Delta del Llobregat (Remolar-Filipines i Cal Tet-Ca l’Arana) on hi resideixen molts ocells, però cal recordar que aquests no són selectius i poden estar-s’hi tant a les zones protegides com a les que no ho estan. D’aquesta manera, les zones que actualment estan protegides, si no tinguessin el suport de les zones que no ho estan, no tindrien tanta biodiversitat.

A la marató vam anar-hi quatre voluntaris del Grup de WWF a Barcelona (l’Albert, l’Anna, en Víctor i en Gabri) juntament amb en Raul, que era qui organitzava l’activitat, i un altre company. L’activitat va durar unes tres hores o tres hores i mitja, i va ser molt efectiva, des del meu punt de vista. Amb l’ajuda d’en Raul, que n’és tot un expert, el nostre grup va observar (o escoltar, ja que si escoltes l’ocell no és necessari veure’l) un total de 41 espècies, des de pit-roigs fins a aligots o àguiles calçades. Estem esperant que ens passin el recompte total dels tres grups.

Penso que va ser una activitat molt bonica i didàctica. Vam poder observar gran varietat d’ocells i vam aprendre moltes curiositats del Delta del Llobregat gràcies al que ens explicava en Raul. Fins i tot vam poder parlar una estoneta amb un pagès de la zona que criava porcs vietnamites.

Us animo a tots a apuntar-vos a la propera edició de la marató ornitològica!”

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Punt on el grup va veure els aligots

També va participar en aquesta sortida l’Eva Yus, antiga voluntària de WWF, que actualment col·labora amb S.O.S Delta del Llobregat. Ella ens ha explicat altres detalls interessants sobre la marató. D’entrada, que el fet que sigui cooperativa permet que els diferents equips que hi participen sumin esforços en comptes de competir entre ells.

Durant la marató, els equips van poder veure tant aus residents com espècies de pas (estem en plena migració), hivernants i alguna nidificant que encara no ha marxat. Els resultats obtinguts s’incorporaran, com cada cop que s’organitza una sortida d’aquestes, a una base de dades que SEO/BirdLife fa servir per sustentar la IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat. La IBA és la base científica de la UE per determinar les ZEPAs (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) de la Xarxa Natura 2000.

Les aportacions que es fan a la IBA en cada marató ornitològica ajuden a reforçar les zones connectores entre els espais protegits, que són les més vulnerables urbanísticament. El paper d’aquests connectors és especialment rellevant pel fet que el Delta ha perdut la majoria de les zones humides; protegir els connectors permetria que les espècies que hi viuen tinguessin prou espais per estar-s’hi. Com diu l’Eva, l’objectiu és aconseguir que es protegeixi el territori en funció de les espècies i els hàbitats que fan servir, no en funció d’interessos urbanístics.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Cinc torlits

L’Eva ens ha explicat també que, tot i que les zones protegides més destacades al Delta del Llobregat són Remolar-Filipines i Cal Tet-Ca l’Arana, en realitat n’hi ha algunes més: la pineda de las Maioles, la Murtra, Reguerons, Can Dimoni… Però són tan petites i estan tan aïllades que no tenen viabilitat ecològica per elles mateixes si no es protegeixen els voltants. D’aquí, un altre cop, la importància d’aconseguir que les zones connectores siguin declarades espais protegits.

Marató ornitològica al Delta del Llobregat

Estornell vulgar

Des del Grup de WWF a Barcelona volem donar les gràcies a l’Eva per la seva valuosa informació i tant a Roberto Negro com a Raúl Bastida per les fotografies que ens han cedit.

Este domingo 7 de abril acudimos al testing de biodiversidad del Bosc de Turull que organizaba Biodiversidad Virtual, una plataforma online para la recopilación de datos de la biodiversidad a través de fotografías digitales, en colaboración con la asociación Depana. 

El  testing  de biodiversidad pretende obtener toda la información posible  sobre los animales y vegetales que habitan en  una zona  mediante la realización de fotografías de la biodiversidad. Las imágenes se pueden subir después a la plataforma virtual donde son analizadas por voluntarios expertos y clasificadas con el fin de identificar todas las especies fotografiadas y establecer una conexión entre cada especie y el lugar en el que fue encontrada.   Además se envía un correo electrónico con un link en el que se identifica la especie de las fotografías que cada usuario descargó a la plataforma.

Bosc de Turull

Bosc de Turull

El Bosc de Turull, muy cerca del Parc Güell, es una finca rehabilitada que actualmente cuenta con  parcelas destinadas a huertos urbanos, un aula medioambiental y un bosque mediterráneo para pasear. Además, está disponible para la realización de proyectos relacionados con la naturaleza, como es por ejemplo el vivero para las acciones de reforestación que lleva a cabo Depana.

Nuestros amigos de Biodiversidad Virtual nos hicieron una pequeña introducción de la actividad para después, preparados con cámara de fotos, dedicarnos a fotografiar todas las plantas, insectos y hasta algún pájaro que veíamos por el bosque. Esparragueras, brezos, malvas, diente de león,  tréboles, mariposas, moscas,  arañas y muchas otras especies del Bosc de Turull quedaron inmortalizadas para la posteridad por las cámaras de voluntarios de WWF. Algunas las pudimos identificar in situ pero para el resto tendremos que esperar a subirlas a la plataforma y que sean clasificadas.  Os dejo algunas de las fotos que hicimos.

Esparraguera

Esparraguera (Asparagus sp.)

Abubilla Upupa epops

Abubilla (Upupa epops)

Malva Lavatera sp

Malva (Lavatera sp.)

tirgre del platano_2

tigre del plátano            (Corythuca ciliata)

Además, tuvimos la oportunidad de escuchar de la mano de Xavier Torrents de Depana  cómo obtienen y cuidan los plantones de encinas, robles, madroños y otras plantas autóctonas de Collserola para su proyecto de reforestación en el vivero de la finca de Turull.

Para obtener información sobre la realización de otros testings organizados por Biodiversidad Virtual se puede consultar su calendario en la página web.

(Referencias: http://www.biodiversidadvirtual.org; boscdeturull.blogspot.com; http://www.depana.org)

El equipo del proyecto Limes Platalea, que investiga en la costa atlántica gaditana los movimientos migratorios de la espátula (Platalea leucorodia), considera ya cumplidos algunos de los objetivos del proyecto, transcurrido el primer mes de censos.

El investigador Francisco Hortas ha revelado algunos de los descubrimientos de la investigación, indicando que “el viento de levante (aun con fuerza 4 y 5 en la escala Beaufort) no es impedimento para los grandes bandos a la hora de cruzar a África. Las aves viajan en grupos que en numerosos casos observados han llegado a superar el centenar de ejemplares. Igualmente se ha constatado la presencia de aves de otras especies que les acompañan en el vuelo”.

La información obtenida en el proyecto apunta a los vientos del S, y especialmente, del SE como los “vientos de pico” que constituyen un freno a la migración de la especie de modo que en los días en que han dominado, se ha observado la sedimentación de centenares de ejemplares en los esteros de las salinas de Cádiz y sus fangos intermareales.

Hortas ha señalado, además, que “las migraciones también han puesto en evidencia la escasez de pollos (casi inexistentes por la sequía) en la población española que es la que ha cruzado antes. De hecho, el paso por el estrecho ha sufrido un decremento atribuible a que la fracción española o ibérica ( ya de por sí mermada, pues no todas las aves volvieron de sus cuarteles de invierno en África) ya ha pasado en su mayoría y la que permanece durante el periodo invernal ya se encuentra en sus zonas habituales, principalmente del suroeste peninsular y, particularmente en Chiclana de la Frontera, donde se constatan algunos núcleos permanentes”.

Javier Ruiz, coordinador del proyecto, ha aludido a que “se daba por supuesto que las aves llegaban a Mauritania y Senegal por el Estrecho de Gibraltar, pero estos estudios han constatado que no era así, sino que lo hacen desde un pasillo que va desde La Barrosa a Cabo Trafalgar pasando por Cabo Roche. De la misma manera, ha comentado que “migraciones de importancia internacional como la que la espátula realiza desde las costas chiclaneras y jandeñas en general, pueden y deben ser motivo de un despertar del turismo ornitológico en la zona”.

Otros descubrimientos realizados por estos investigadores han tenido como transfondo la técnica de vuelo empleada; las aves que conformaban un bando lineal-longitudinal a escaso metros de la superficie del mar, progresaban hacia Cabo Espartel, en solo la tercera parte del tiempo que requerían los bandos de aspecto “grupal amorfo” y que volaban a mayor altura.

El contingente europeo, holandés en mayor medida, ha entrado con evidente retraso a partir de la segunda semana de septiembre y de forma masiva a partir de la tercera. En alguno de los grandes bandos -de hasta 140 especímenes- se evidenciaban muchos jóvenes y algunas anillas de color naranja.

En el proyecto Limes Platalea colaboran los Ayuntamientos de Chiclana y Conil por medio de sus concejalías de Turismo y Medio Ambiente; empresas públicas como Chiclana Natural; el hotel Marismas de Sancti-Petri; los parques naturales Bahía de Cádiz y La Breña y Marismas de Barbate; la Delegación Provincial de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía; la Sociedad Gaditana de Historia Natural (SGHN); el Zoobotánico de Jerez, la Asociación Ornitológica Ardea, el proyecto Migres y el Colectivo Ornitológico Cigüeña Negra.

Fuente: ichiclana.es

Vía Se confirma la ruta alternativa de migración de la espátula.

Verkami

En La Sabina hemos creado un juego didáctico muy divertido sobre las aves rapaces de la Península Ibérica. Para jugar y aprender al mismo tiempo. Y para disfrutar en familia o con amigos de todas las edades.

Lo hemos jugado muchas veces con amigos y familiares, y todo el mundo dice que tendríamos que editarlo. Pero para esto nos hacen falta fondos. Tenemos que pagar derechos de imagen, del autor y diseñador del juego y del manual acompañante, y los costos de imprenta y de distribución. Ya hemos conseguido la mitad de los fondos, ahora necesitamos asegurar la otra mitad.

Por esto pedimos 4.750 euros de micromecenazgo.

Para que niños, padres, amigos y toda la gente normal y buena puedan jugar y descubrir cosas que no sabían sobre nuestro patrimonio natural. Pensamos que las rapaces son especiales: son excitantes, elegantes, sorprendentes, y son una manera especial de acercarse al medio natural. Entre rapaces diurnas y nocturnas hay más de 36 especies en la Península Ibérica, y todas nos pueden enseñar alguna cosa, o revelar alguna historia.

¡Rapaces!es un juego de mesa que incluye una baraja de cartas de 36 especies de rapaces, un dado – hay elementos de suerte -, y un manual de instrucciones con información sobre las aves rapaces de la Península Ibérica. Hay diferentes modalidades de juego, algunas rápidas y sencillas, otras más elaboradas, pero todas son muy divertidas, además de ser instructivas.

Así, una vez financiado, editaremos un mínimo de 1.000 juegos, muchos de los cuales distribuiremos a los colegios e institutos de la província de Lleida de forma gratuita. La Sabina dispondrá de los restantes para distribuir entre los muchos visitantes que se acercan a su sede en Montsonís, cerca de Artesa de Segre.

Ayuda aquí.

El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre se celebra el dia mundial dels ocells a l’estany d’Ivars i Vila-sana. El dissabte 6 a partir de les 5 de la tarda es realitzarà observació i guiatge d’ocells des del mirador de Vallmajor i a partir de les 7 es realitzarà el cens de la joca d’esplugabous des de l’aguait del costat de Vila-sana. El diumenge dia 6, de 9 a 12 del matí, es farà una jornada de portes obertes d’anellament al sector del canyissar de depuració, al costat d’Ivars d’Urgell.

 

Vía Fauna de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Haciendo calceta por el planeta! genial!

Pickled Hedgehog Dilemma

Yes, crocheting really is that important. In case you don’t quite understand why, I’ll start at the beginning.

Two women in LA, Margaret Wertheim and her twin sister, were concerned about climate change. If left to continue along its current trajectory, the world’s climate will heat up (even more than it has for the past decades). This climate change promises to bring a  number of disasters upon the human race and our planet.  One of the potential disasters that climate change could cause is the loss of many of the world’s coral reefs.

Ver la entrada original 469 palabras más

Crónica de la última salida antes de la pausa estival de SOS Delta, por la zona afectada por el engendro Eurovegas.

S.O.S. Delta del Llobregat

Per Raúl Bastida i Eva Yus

La última sortida de la temporada va estar dedicada a la fauna nocturna. De fet va ser la segona sortida nocturna de la plataforma (veure: Crónica del censo de anfibios de SOS Delta). Com ja va sent la norma, triem espais sense protecció però que sota criteris científics n’haurien de tenir. En aquest cas ens vam dedicar a la zona agrícola de la marina de Sant Boi ja que és l’epicentre on s’ubicaria el macrocomplex d’Eurovegas (veure: Censo ornitológico en la zona “cero” de Eurovegas I).

Vam comptar amb una desena de persones i dos guies. Per poder abastar el màxim terreny possible vam fer el recorregut pel Parc Agrari en cotxe gràcies a un permís, ja que per aquests camins només hi poden circular els pagesos i els serveis.

Al començament vam poder observar algunes aus que aprofiten les últimes…

Ver la entrada original 433 palabras más

AGENDA

26 d’octubre
Actuació forestal de voluntariat, a Collserola.
---------------------------
27 d’octubre
Xerrada: Canvi climàtic: anem cap a una sisena extinció?, a Barcelona.
---------------------------
7 de novembre
Sortida: Els bolets del delta del Llobregat, al Delta del Llobregat.
---------------------------
+ Agenda

MY GREEN ENERGY PLANET

El juego virtual de WWF por un mundo renovable:
¡Échale una partida al cambio climático! My Green Planet: El juego virtual de WWF por una realidad energética sostenible
Les opinions de persones alienes al Grup WWF Barcelona que s'expressen en aquest blog són personals i representen exclusivament als seus autors, que en són els únics responsables. El Grup WWF Barcelona no necessàriament comparteix aquestes opinions.

Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

Únete a otros 96 seguidores

Posts

septiembre 2017
L M X J V S D
« Jul    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
Tree-Nation, Plantar árboles por un mundo mejor

Grup Barcelona-WWF

Somos un grupo de voluntarios de WWF que hemos formado un grupo local. Difundimos las campañas globales de WWF (la Hora del Planeta, Big Jump...) y tenemos proyectos propios para concienciar a la población y conservar nuestros espacios naturales más cercanos y más amenazados. Nuestros intereses prioritarios son la Biodiversidad y el Cambio Climático.

tweets del grupo

Flickr Photos