El passat 26 d’abril, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va organitzar una trobada de treball per a totes les entitats que, en col·laboració amb aquest organisme, participen en tasques de millora dels espais naturals i construïts de Collserola o promouen activitats divulgatives sobre els valors del parc. La trobada tenia com a objectiu que les associacions implicades a Collserola poguessin presentar els seus projectes, intercanviar experiències i establir contactes per a possibles sinergies.
Pantà de Can Borrell
El nostre grup de voluntaris va ser convidat a la sessió perquè, com ja us hem explicat en ocasions anteriors, mantenim un petit projecte de reforestació al Parc i també hem participat en diferents tasques de millora conjuntament amb altres entitats. Aquesta crònica ha estat escrita gràcies a la informació aportada per la nostra companya Anna Parisi, un dels voluntaris que van assistir a la trobada.
La jornada de formació compartida entre els tècnics del Consorci i les entitats que realitzen activitats al Parc Natural va tenir lloc a la Masia Can Borrell. Com a representant del Consorci, Glòria Arribas va encetar la reunió explicant que aquest organisme té molt clar que el voluntariat és un espai de relació amb la ciutadania, i per aquest motiu va posar en marxa tant el programa de voluntaris del Parc (actualment n’hi ha 93) com el programa de col·laboració amb entitats de voluntariat ambiental (més d’una vintena).
Tot seguit va arribar el torn de presentar els projectes de les entitats assistents. El Centre Excursionista de l’Ateneu de Sant Just s’ocupa de netejar camins i fonts a la riera Bonet i al sector de Molins de Rei. Depana, entitat amb la qual WWF Barcelona ha col·laborat en diverses ocasions, realitza diferents actuacions al Parc i duu a terme tasques de botànica pràctica, formadora i atractiva per al voluntariat a través del Grup d’Acció Forestal (GAF). Quant al grup ecologista Alnus-Cepa de Sant Just, participa activament en l’impuls de la sostenibilitat al seu municipi, a més d’organitzar sortides de divulgació de natura i exposicions.
Mascaró i Raspall, guies de la sortida
Per la seva banda, Fes Fonts Fent Fonting es dedica a localitzar i georeferenciar les fonts de Collserola: en fa una recerca històrica, les restaura i crea itineraris entre fonts. De l’Espai de Recerca pel Patrimoni d’El Papiol, en podem destacar activitats com l’elaboració d’un cens d’arbres monumentals al municipi o un projecte de reintroducció de l’òliba (Tyto alba), espècie protegida a Catalunya, mitjançant la tècnica del hacking (alliberament assistit). I l’Associació de Veïns de la Font del Gos, que ha començat a col·laborar enguany amb el Parc com a resultat d’un moviment de participació ciutadana, busca la millora de l’entorn d’aquest barri.
Totes les entitats van mostrar el seu interès en fer xarxa i trobar sinergies. Aquesta coordinació els permetria gaudir d’assessorament tècnic unificat i potenciar les seves accions gràcies a poder comptar amb un major nombre de voluntaris participant-hi o a l’especialització de les intervencions. En aquest sentit, Glòria Arribas va animar les associacions a anunciar les seves accions a l’agenda d’activitats al Parc.
Un cop acabada la reunió, la trobada va continuar amb una sessió informativa sobre el projecte de restauració i millora del pantà de Can Borrell. La sessió va consistir en una visita guiada al pantà a càrrec d’Alfons Raspall, tècnic del Consorci en Gestió de l’Ús Públic la Divulgació i l’Educació Ambiental, i de Pep Mascaró, cap del servei de Projectes i Obres.
Recorregut naturalista
Alfons Raspall va enriquir el recorregut des de la Masia Can Borrell fins al pantà amb un seguit d‘explicacions realment interessants sobre la biodiversitat d’aquesta zona de Collserola. La nostra companya Anna Parisi ens en fa una completa crònica:
Recorregut naturalista
“L’antiga masia testimonia l’ús agrícola de Collserola, tot i que actualment està destinada a un ús purament terciari com a restaurant. Als seus voltants es visualitzen encara terrenys d’antigues feixes de conreu. Amb l’abandó de l’agricultura a la zona, el sector forestal hi ha anat guanyant terreny. El territori agrícola, encara interessant, és la zona preferida per algunes espècies com les puputs, que viuen a zones obertes herbàcies o agrícoles, i altres espècies que nien, crien i viuen al bosc però utilitzen els caps oberts per caçar.
En aquesta zona veiem espècies herbàcies molt lligades a terrenys amb molta matèria orgànica, com els cards marians, associats a zones on vivien animals de granja i, per tant, hi havia molts fems (matèria orgànica).
Passem per un sector de bosc nu de sotabosc i estat herbaci. Moltes vegades això és interpretat com a bosc net, quan en realitat és un bosc incomplet. El bosc mediterrani d’alzinar, la comunitat climàcica d’aquest sector de Collserola, és un bosc amb sotabosc i estat arbustiu, herbaci i lianes. Així garanteix la màxima biodiversitat i presència d’ocells.
Arribem a la riera de Sant Medir, curs d’aigua mediterrani. A la fondalada, on hi ha més humitat, veiem vegetació més verda, falgueres i també avellaners. L’alt talús és testimoni del gruix de sòl i de l’erosió que el curs d’aigua ha provocat al llarg dels segles, tot i que probablement els moments de més erosió han estat associats a episodis singulars de rierades més agressives.
Una mica més endavant, ens trobem a l’aiguabarreig de la riera de Sant Medir i el torrent de les Monelles, que és el que alimenta el pantà. La torrentera presenta un estat de profunda erosió, causada tant pel procés natural de l’aigua com per la hiperfreqüentació: s’hi detecten antigues roderes de carro, i actualment són nombrosos els excursionistes que hi passen i les bicicletes que hi baixen fent cross (activitat no permesa i de la qual vam ser testimonis).
Un cop remuntat el torrent, arribem fins la carena: som al punt més alt, on, per tant, hi ha menys presència de sòl. Hi trobem molsa ‘protectora’, especialment valuosa en aquestes latituds i en aquest substrat més rocós i assolellat.
Actuació al pantà
També hi trobem arbres caiguts, la majoria pins blancs vells. Amb l’abandó de l’agricultura, les primeres reforestacions es van fer amb pins; però, amb el pas del temps, l’alzinar va recuperant el seu espai natural: amb la progressió de les alzines (i l’aparició de més ombra), els pins ja no poden brotar i els vells van morint. De vegades es planteja protegir alguns àrees de pineda perquè algunes espècies que hi viuen, com els esquirols, reculen amb la seva desaparició. La presència d’arbres caiguts a la zona hi ha fet incrementar el nombre de picots: fa deu anys no hi havia constància de presència de picot garser a Collserola. També hi van canviant les espècies de bolets associades.
Continuant el camí, veiem estepes (Cistus) característiques de Collserola i del Mediterrani. Als sectors silícics, com la majoria de Collserola, hi apareix estepa borrera (Cistus lauriifolius, de flor blanca) o estepa blanca (de flor rosa, més tolerant). Als sectors calcaris, en canvi, no hi ha estepa sinó farigola.
El pantà de Can Borrell es va construir per abastir d’aigua els conreus de la zona. S’alimenta de pluja i del torrent de les Monelles. Hi està prevista una intervenció amb passarel·les lleugeres de fusta (de baix impacte) i amb plafons informatius sobre la fauna.
L’existència d’una làmina d’aigua constant en aquest sector boscós afavoreix la presència d’espècies d’aus una mica més grans que no tenen prou amb els petits cursos d’aigua o que s’alimenten d’insectes aquàtics, com el ratpenat de cua llarga i el bernat pescaire”.
GRUP WWF-BARCELONA 